‘50 anys de Democràcia?’ revisa la Transició en una sessió clau a l’IEI

El cicle ‘50 anys de Democràcia?’ ha celebrat aquest dimecres la seva segona sessió, centrada a analitzar i discutir la Transició espanyola des d’una mirada crítica, plural i desacomplexada. La conferència, titulada ‘La Transició en disputa’, ha anat a càrrec del filòleg i escriptor Jordi Amat i de la catedràtica en estudis visuals i culturals i doctora en literatura Teresa M. Vilarós. Dues figures de referència en l’estudi de la cultura democràtica i la memòria del període.

Aquesta trobada s’emmarca en un cicle que vol reflexionar al voltant dels 50 anys de Democràcia coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Francisco Franco. Una data simbòlica que ha obert un nou temps per revisitar la història, les continuïtats amb el règim dictatorial i la construcció d’un marc democràtic.

Una Transició qüestionada: del mite fundacional a la revisió crítica

La sessió ha posat el focus en una etapa controvertida i plena de matisos. Durant dècades, la Transició va ser presentada com un mite fundacional de la democràcia, un consens intocable que articulava la memòria oficial de l’Estat. Tanmateix, en els darrers quinze anys, l’aparició de noves generacions, l’obertura d’arxius, el moviment per la memòria democràtica. Així com l’impacte de la crisi socioeconòmica han impulsat una revisió intensa del relat canònic.

Segons s’ha destacat a la xerrada, aquest qüestionament ha permès visibilitzar memòries subalternes, conflictes silenciats i veus excloses, contribuint a una mirada més plural sobre el període. La conferència s’ha desenvolupat en dues parts. En primer lloc, intervencions individuals en què Amat i Vilarós han abordat la Transició des de perspectives diferents. Una més històrica i literària i l’altra orientada a les dimensions socials, culturals i simbòliques. A continuació, tots dos han mantingut una conversa moderada per la comissària del cicle, Mariona Lladonosa, que ha permès aprofundir en punts de trobada i fricció.

Dos perfils per entendre un període clau

Jordi Amat ha dedicat la seva trajectòria a estudiar la reconstrucció de la cultura democràtica catalana i espanyola al segle XX. Per la seva banda, Teresa M. Vilarós, professora a Texas A&M University, és autora de l’assaig de referència El mono del desencanto. Una crítica cultural de la Transición española, obra que anticipava, ja a finals del segle XX, la crisi de legitimitat del relat oficial.

Un cicle per pensar el present: memòria, drets i extrema dreta

El cicle ‘50 anys de Democràcia?’, inaugurat el 20 de novembre amb el doctor i catedràtic Xosé Manoel Núñez Seixas, té l’objectiu de fer un balanç històric, polític i cultural del canvi de cicle. També analitzar la recuperació de drets i llibertats i interrogar els rastres de la dictadura en el present. A més, el programa subratlla l’auge de l’extrema dreta a Europa i les noves tensions democràtiques. Proposant un espai per pensar col·lectivament els límits i fragilitats del model actual.

Després de la sessió d’avui, el cicle continuarà amb la participació de Jordi Muñoz i Gemma Ubasart (21 de gener); Laura Huerga i Xavier Antich (9 de març); i Mònica Clua i Steven Forti (11 de març). La cloenda, prevista per al 12 d’abril, anirà a càrrec de la Companyia de Comediants La Baldufa amb l’espectacle Fantasmes de Guerra. Amb aquest calendari, ‘50 anys de Democràcia?’ es consolida com un espai de debat públic essencial. Tot per comprendre tant l’herència del passat com els reptes immediats de la democràcia al segle XXI.