|
Lleida recorda aquests dies la riuada del 1982. Tal dia com avui, però de fa 30 anys, el riu Segre es desbordava al seu pas per Lleida, arran de les fortes pluges que es van registrar durant la jornada. Aquest fet va marcar un abans i un després en la història de la ciutat.
L’acte de commemoració del 30è aniversari ha comptat amb l’assistència de nombroses autoritats, regidors i regidores, així com persones representatives de la societat civil. El doctor en Ciències Geològiques i professor associat en Medi Ambient i Ciències del Sòlde la Universitat de Lleida, Carles Balasch, ha estat l’encarregat de contextualitzar i explicar en què va consistir aquella riuada i quines en van ser les causes i les conseqüències.
El paer en cap, Àngel Ros, ha presidit l'acte de commemoració,que s'ha realitzat al parc de la canalització del riu Segre, acompanyat dels representants de les associacions de veïns, de membres d'algunes de les empreses que van treballar durant la catàstrofe, així com de la resta d’autoritats, com l'alcalde Antoni Siurana, que ha recordat aquells moments i que ha destacat el gran treball de les moltes persones que hi van col·laborar. El paer en cap també ha recordat tota la dedicació de tothom per resoldre els problemes que hi havia a la ciutat en aquells dies i ha posat de relleu la col·laboració del llavors ministre, Josep Borrell, per tirar endavant el parc de la canalització, una de les obres més importants per a la ciutat.
A la canalització del riu Segre s'han instal·lat uns panells amb fotografies de l’abans i el després de la construcció de la canalització. Posteriorment, al Palau de la Paeria, s’ha visionat un vídeo, que es podrà veure al llarg de tot el dia, que recull les imatges que es van poder enregistrar de la riuada del 82.
De la riuada del 82 a la construcció de la canalització
Ningú va preveure que les pluges de tardor d’aquell mes de novembre del 1982 es convertirien en diluvi a Andorra i les comarques de Lleida, on es van arribar a registrar 323 litres d’aigua per metre quadrat en 72 hores. Primer es va desbordar el riu Valira i va provocar 13 víctimes mortals a Andorra. Després va escombrar l’antiga població del Pont de Bar per seguir aigües avall al llarg de 261 kilòmetres. El 1982 el riu Segre va arribar als 3.600 metres cúbics d’aigua per segon i les aigües van envair els perímetres del voltant, enduent-se tot el que es trobava al seu pas.
Aquesta catàstrofe va obligar a replantejar a les administracions la relació del riu amb els municipis i dotar-los de mecanismes perquè una revinguda d’aquest tipus no tornés a succeir. Així, calia inversions en noves canalitzacions i l’ordenació dels espais vinculats al curs fluvial, que a més havien de servir per integrar el riu a l’espai urbà. En el cas de Lleida ciutat, les obres de la canalització, inaugurades el 22 d’abril del 1995, marquen el compliment d’un dels objectius principals per a Lleida: la recuperació del riu. Deixa de ser una barrera que separava les dues 'Lleides' per passar a ser un element integrador. Així, es converteix en el pulmó verd de la ciutat i, a la vegada, en una zona d’oci, gaudi i passeig.
La canalització està dissenyada per contenir fins a 3.500 metres cúbics d’aigua entre els seus dos murs (la riuada del 82 va registrar 3.200 metres cúbics), té una llargada de 2.800 metres i una amplada de 200 metres. En aquest sentit, el parc de la canalització compta amb una superfície de 250.000 metres quadrats i un passeig de prop de 2,5 quilòmetres.
La construcció de la canalització, que va deixar de ser una obra hidràulica per convertir-se en una obra urbana, convertint-se en un parc fluvial molt important per a la ciutat, així com la construcció de l’embassament de Rialb (quatre vegades més gran que el d’Oliana) farien difícil que es repetís una catàstrofe com la de fa 30 anys.
El paer en cap, Àngel Ros, ha presidit l'acte de commemoració,que s'ha realitzat al parc de la canalització del riu Segre, acompanyat dels representants de les associacions de veïns, de membres d'algunes de les empreses que van treballar durant la catàstrofe, així com de la resta d’autoritats, com l'alcalde Antoni Siurana, que ha recordat aquells moments i que ha destacat el gran treball de les moltes persones que hi van col·laborar. El paer en cap també ha recordat tota la dedicació de tothom per resoldre els problemes que hi havia a la ciutat en aquells dies i ha posat de relleu la col·laboració del llavors ministre, Josep Borrell, per tirar endavant el parc de la canalització, una de les obres més importants per a la ciutat.
A la canalització del riu Segre s'han instal·lat uns panells amb fotografies de l’abans i el després de la construcció de la canalització. Posteriorment, al Palau de la Paeria, s’ha visionat un vídeo, que es podrà veure al llarg de tot el dia, que recull les imatges que es van poder enregistrar de la riuada del 82.
De la riuada del 82 a la construcció de la canalització
Ningú va preveure que les pluges de tardor d’aquell mes de novembre del 1982 es convertirien en diluvi a Andorra i les comarques de Lleida, on es van arribar a registrar 323 litres d’aigua per metre quadrat en 72 hores. Primer es va desbordar el riu Valira i va provocar 13 víctimes mortals a Andorra. Després va escombrar l’antiga població del Pont de Bar per seguir aigües avall al llarg de 261 kilòmetres. El 1982 el riu Segre va arribar als 3.600 metres cúbics d’aigua per segon i les aigües van envair els perímetres del voltant, enduent-se tot el que es trobava al seu pas.
Aquesta catàstrofe va obligar a replantejar a les administracions la relació del riu amb els municipis i dotar-los de mecanismes perquè una revinguda d’aquest tipus no tornés a succeir. Així, calia inversions en noves canalitzacions i l’ordenació dels espais vinculats al curs fluvial, que a més havien de servir per integrar el riu a l’espai urbà. En el cas de Lleida ciutat, les obres de la canalització, inaugurades el 22 d’abril del 1995, marquen el compliment d’un dels objectius principals per a Lleida: la recuperació del riu. Deixa de ser una barrera que separava les dues 'Lleides' per passar a ser un element integrador. Així, es converteix en el pulmó verd de la ciutat i, a la vegada, en una zona d’oci, gaudi i passeig.
La canalització està dissenyada per contenir fins a 3.500 metres cúbics d’aigua entre els seus dos murs (la riuada del 82 va registrar 3.200 metres cúbics), té una llargada de 2.800 metres i una amplada de 200 metres. En aquest sentit, el parc de la canalització compta amb una superfície de 250.000 metres quadrats i un passeig de prop de 2,5 quilòmetres.
La construcció de la canalització, que va deixar de ser una obra hidràulica per convertir-se en una obra urbana, convertint-se en un parc fluvial molt important per a la ciutat, així com la construcció de l’embassament de Rialb (quatre vegades més gran que el d’Oliana) farien difícil que es repetís una catàstrofe com la de fa 30 anys.
