L'estatus social influeix en la personalitat malèvola, el que es coneix com a 'Dark Triad traits' (Trets de la Tríada Fosca): psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme. Una recerca amb 10.298 participants de 18 cultures diferents ha confirmat l'associació de la psicopatia amb una posició social baixa i el narcisisme amb una posició social alta. La investigació, liderada pel catedràtic de la Universitat de Lleida (UdL) i responsable del grup de recerca Neurocognició, psicobiologia de la personalitat i genètica de la conducta de l'IRBLleida, Anton Aluja, s'ha publicat a la revista Journal of Cross-Cultural Psychology.
Una de les novetats d'aquesta recerca és l'estudi de la relació entre l'estatus social, la personalitat i els trets de la Tríada Fosca per veure si existeix un patró de resultats en diferents països. “La cultura pot tenir una influència d'entre el 6 i el 16% en les característiques malèvoles (psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme), fet que es considera poc rellevant, per tant, aquests trets de personalitat s'identifiquen en totes les cultures analitzades”, ha afirmat el catedràtic de la Universitat de Lleida, Anton Aluja.
[predef]nou-whatsapp-lleidadiari-646[/predef]
“Aquesta recerca permet corroborar que aquests trets malèvols de personalitat, que s'han identificat a la història en persones autoritàries i dictadors, es troben en totes les cultures i formen part de la personalitat humana, si bé, en aquest cas s'han relacionat amb l'estatus social -nivell d'estudis i professió-“, ha explicat el líder de la recerca, Antón Aluja.
Les diferències de sexe els homes puntuen més alt que dones
Pel que fa a les diferències de sexe els homes puntuen més alt que dones en els tres trets malèvols (psicopatia, narcisisme i maquiavel·lisme). Sobre la personalitat, la investigació conclou que la psicopatia està relacionada amb la manca de responsabilitat i el narcisisme amb l'extraversió i la recerca de sensacions. Mentre que el maquiavel·lisme i la psicopatia es relaciona positivament amb l'agressivitat.
Les persones participants en l'estudi formen part de 18 cultures diferents (Catalunya, Espanya, Alemanya, Itàlia, Hongria, Suïssa, Bèlgica, Bòsnia-Herzegovina, Polònia, els Estats Units, Xile, Xina, Qatar, Israel, Tunísia, Senegal i Togo) i representen a 13 idiomes diferents (espanyol, català, alemany, italià, hongarès, francès, bosnià, polonès, anglès, xinès, mandarí, àrab i hebreu).
La investigació ha comptat amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Madrid, la Universitat de Laussane (Suïssa), la Universitat de Bielefeld (Alemanya), la Universitat de Bar-Ilan (Israel), la Universitat Cheikh Anta Diop (Senegal), la Universitat de Qatar, la Universitat de Zúric (Suïssa), l'Escola de Medicina de la Universitat Zhejiang (Xina), la Universitat de Ciència i Tecnologia de Hangzhou (Xina), la Universitat Károli Gáspár (Hungria), la Universitat Maria Grzegorzewska de Warsaw (Polònia), la Universitat de Banja Luka (Bosnia-Herzegovina), la Universitat Gonzaga (els Estats Units), la Universitat de Trieste (Itàlia), la Universitat Autònoma de Xile (Xile), la Universitat de Tunis (Tuníssia), la Universitat de Lomé (Togo) i la Universitat de Liège (Bèlgica). Aquesta recerca ha estat possible gràcies al finançament d'una ajuda del Ministeri de Ciència i Innovació (PID2019-103981RB-100).
