L’abandonament escolar prematur té pitjors conseqüències per a les noies tot i que són més els nois que deixen els estudis. En concret, un 19,4% de noies respecte al 9,4% de les noies. Les investigadores Maribel Garcia i Hungria Panadero han presentat aquest dimecres un estudi en el marc d’una jornada de la Diputació de Barcelona que incideix en les diferències de gènere en el fenomen. Una de les conclusions és que és poc visible, especialment entre aquelles replegades a l’esfera privada i la reproducció de rols de gènere. Hi ha també un menor accés a la formació en programes i recursos de noves oportunitats i l’oferta d’FP està “fortament esbiaixada i masculinitzada”. També presenten més dificultats d’inserció laboral que els nois.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
En l’estudi ‘On són les noies que abandonen prematurament l’educació? L’abandonament educatiu prematur en clau de gènere des del món local’, les investigadores apunten que la major part de les recerques i les polítiques “ometen”, en general, la perspectiva de gènere. De fet, l’abandonament escolar prematur se situa en un 14,8% entre joves de 18 a 24 anys, però hi ha diferències per sexe: 9,9% en noies i 19,4% en nois. Tot i que són menys les noies que abandonen, elles tenen menys oportunitats formatives i laborals i s’agreugen les condicions socials i el risc a estigmatització respecte al conjunt de noies joves, que tendeixen, majoritàriament, a prosseguir estudis postobligatoris.
El treball elaborat és un estudi de recerca bibliogràfica sobre la recerca existent en aquest tema i una de les principals conclusions és que n’hi ha poca. Per això, un dels reptes que apunta la doctora en Sociologia de l’Educació i investigadora, Maribel Garcia, és la necessitat de tenir més dades i més accés a la informació per conèixer els perfils dels joves que abandonen els estudis i quines han estat les seves trajectòries.
Entre una de les conclusions, l’estudi constata que les noies presenten una probabilitat significativament menor que els nois d’abandonar l’educació secundària. També que l’origen social explica més l’abandonament que no pas el gènere, tot i que això no implica ometre les desigualtats de gènere. Així, en els nivells de qualificacions dels progenitors més baixos les diferències de gènere són més grans que en aquells contextos familiars amb nivells formatius més alts.
D’altra banda, es donen desigualtats aspiracionals i expectatives individuals i familiars que reflecteixen les desigualtats socials. En aquest sentit, les dones de famílies amb baix capital poden presentar també menors aspiracions tot i tenir resultats escolars similars als de les dones d’altres grups socials, però més aspiracions que els nois de la seva mateixa extracció social.
També hi intervenen els problemes de salut física o mental, als que les dones joves són més vulnerables i que, ara per ara, no s’estan tenint en compte com un dels motius que poden portar a l’abandonament, afegeix la coordinadora de projectes de la Fundació Ferrer i Guardia, Hungria Panadero. Entre els factors comunitaris destaquen la influència de l’entorn d’amistats amb persones allunyades de la norma escolar o, en el cas de les noies especialment, l’establiment de relacions amoroses conflictives. També mecanismes de control social, especialment en el cas de noies que provenen de famílies patriarcals i de reproducció de rols de gènere.
Falten segones oportunitats
Tot i això, un cop s’ha produït l’abandonament escolar, la fractura de gènere s’agreuja, ja que les noies tenen menys oportunitats formatives i laborals que ells. «Hi ha poca oferta i està molt esbiaixada, les que arriben als recursos estan concentrades en dues o tres especialitats que reprodueixen els rols de gènere», comenta Garcia.
En aquest sentit, apunten també que els resultats dels programes que fomenten la matrícula de les noies en especialitats tradicionalment masculines són «poc usuals» i no estan exempts de dificultats. I és que les investigadores creuen que no només s’han de facilitar l’accés de dones en especialitats enteses tradicionalment com a masculines sinó que s’ha d’avançar en l’àmbit relacional i en l’eliminació d’estereotips de gènere.
Algunes xifres aportades per les investigadores indiquen que les joves representen només el 20% de l’alumnat dels Programes de Formació i Inserció (PFI), el 76% de les noies opten per estudis concentrats en les branques d’imatge personal, confecció i comerç i tenen unes taxes d’èxit més baixes en aquests PFI.
També tenen més problemes per inserir-se en el món laboral. Aquí es produeix una «doble discriminació», segons Garcia, ja que, d’una banda, tenen la competència d’aquelles noies que sí han continuat amb els estudis i de l’altra la que els ofereixen els mateixos nois que, com elles, han abandonat. «Els nois joves que abandonen se’n van directes al mercat de treball», afirma. Aquí la sociòloga destaca també la importància del paper de les empreses per contribuir a trencar aquestes barreres de gènere.
