Gairebé un 80% dels influencers a Europa fa publicitat enganyosa, segons ha revelat aquest dimecres la Comissió Europea que, juntament amb 22 estats membres, ha analitzat publicacions de gairebé 600 persones considerades influents a les xarxes socials. Segons els resultats de la investigació, el 97% publica contingut comercial, però només el 20% indica que es tracta de publicitat. Un 78% dels influencers analitzats té activitat comercial, però només el 36% estan registrats com a comerciants al seu país. També s’ha detectat que un 20% promouen activitats poc saludables o perilloses. Per això, Brussel·les ha demanat a les autoritats estatals que investiguin «a fons» 358 persones per incompliment de la normativa europea. «Si cal es podrien de prendre mesures d’execució addicionals, d’acord amb els procediments nacionals”, avisa la Comissió Europea.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
La legislació de consum de la UE estableix que les comunicacions comercials han de ser transparents. Qualsevol promoció dels productes o serveis d’una marca en una publicació amb la qual l’influencer rebi uns ingressos o altres avantatges ha d’indicar que és una activitat publicitària. Els influencers tampoc poden enganyar els consumidors amb «informació falsa o no veraç» sobre els productes o serveis promocionats, segons la directiva europea de pràctiques comercials deslleials.
Investigació de Brussel·les
A l’octubre la Comissió Europea va impulsar una investigació per detectar publicitat enganyosa d’influencers. Ha analitzat l’activitat de 576 influencers d’arreu d’Europa que operen sobretot a Instagram, TikTok, YouTube, Facebook, X, Snapchat i Twitch. Entre els analitzats hi ha 82 persones amb més d’un milió de seguidors, 301 amb més de 100.000 i 73 que en tenen entre 5.000 i 100.000. Sobretot fan publicat de moda, estil de vida, bellesa, alimentació, viatges i esport.
Un 20% dels analitzats «promouen activitats no saludables o perilloses, com ara menjar ferralla, begudes alcohòliques, tractaments mèdics o estètics, jocs d’atzar o serveis financers com ara el comerç de criptomonedes».
