En una celebració culinària que honra una de les tradicions més estimades de Pasqua, el Concurs de la Millor Mona de Pasqua, dut a terme enguany al Fòrum Gastronòmic de Girona, ha premiat les mones tradicionals com a autèntiques estrelles del certamen. El primer premi en la categoria de mones tradicionals ha estat atorgat a l’obrador Panes Creativos de Barcelona, sota la direcció del mestre flequer Daniel Jordà. La clau del seu èxit, segons Jordà, rau en el retorn a la recepta autèntica, utilitzant oli d’oliva en lloc de mantega i recuperant aromes clàssics com l’anís, tot mantenint una elaboració que requereix paciència i tradició.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
El secret de la millor Mona de Pasqua
En un esforç per preservar les arrels culinàries i reviure els sabors autèntics de la regió, el xef local Jordi Martínez ha llançat una campanya per recuperar la recepta tradicional de la mona, un pa festiu que ha perdut popularitat en els últims anys. Martínez, conegut per la seva passió per la cuina tradicional, ha revelat que el procés d’elaboració d’aquesta delícia requereix una dedicació d’aproximadament dotze hores. «El truc està en treballar amb un bon llevat, que fermenti durant moltes hores», va explicar el xef. «La mona és un pa de festa, un pa especial. En tastar-la, un recorda temps passats», va afegir.
Segons Martínez, la mona no només és un aliment, sinó també un vincle amb la infància i les tradicions familiars. «Quan la gent gran prova aquesta mona, recorda la que menjaven en la seva infància. Val la pena recuperar-la perquè és quelcom molt nostre», va afirmar el xef. No obstant això, Martínez va lamentar que moltes persones prefereixin provar coses noves en lloc de tornar als sabors tradicionals de la cuina local. «Ens pensem que és de pobres!», va exclamar. Amb aquesta campanya, el xef espera canviar aquesta percepció i fomentar l’apreci per les receptes i els sabors autèntics de la regió.
Altres premiats
Així mateix, altres participants com l’Obrador forn artesà de Prades i la Fleca Rovira de Cardedeu han obtingut reconeixements destacats, demostrant que la passió per preservar i innovar en les receptes tradicionals és viva i àmpliament apreciada. El concurs també ha posat de manifest la riquesa de la cultura culinària local, donant visibilitat a petits pobles com Prades i Cardedeu i celebrant la tradició gastronòmica catalana en una festa que no només satisfà el paladar, sinó també l’ànima, amb recordances de temps passats i un profund respecte per les arrels culinàries.
Què és la Mona de Pasqua?
La Mona de Pasqua és un dolç típic de la celebració de la Setmana Santa en diversos països de parla catalana, especialment a Catalunya i algunes regions de la Comunitat Valenciana i les Illes Balears. És una mena de pastís o bescuit decorat de forma molt elaborada i colorida, que sovint es consumeix el Diumenge de Pasqua.
La tradició de la Mona de Pasqua té les seves arrels en costums ancestrals que daten de l’època romana, tot i que la seva popularitat s’ha mantingut i adaptat al llarg dels segles. Originalment, la Mona de Pasqua era un pa que es feia amb els primers cereals de la temporada, simbolitzant el final de la Quaresma i l’inici de la temporada de collita. Avui en dia, la Mona de Pasqua ha evolucionat i es presenta en diferents formes i estils, però la característica comuna és que sovint està decorada amb ous durs, figures de xocolata, fruita confitada, plomes i altres elements festius. La decoració pot variar segons la regió i les preferències personals.
En algunes zones, també és costum que els padrins regalin la Mona de Pasqua als seus fillols com un gest de carinyo i celebració. Això forma part de la tradició d’intercanviar regals durant les festivitats de Pasqua. En resum, la Mona de Pasqua és un deliciós dolç que forma part de les celebracions de la Setmana Santa en moltes comunitats de parla catalana, i representa el renaixement i l’alegria que porta la primavera i la resurrecció de Crist en la tradició cristiana.
