Un vicari de la parròquia de Sant Fèlix Africà de Barcelona va admetre abans de morir que tenia constància que el rector organitzava reunions amb infants «on podia succeir alguna cosa irregular». Això és el que ha confirmat l’Arquebisbat de Barcelona arran de la informació de ‘El País’, on s’informa que el rector, Josep Maria Jorba, tenia un pis on hauria comès abusos. L’Arquebisbat ha explicat que l’abril del 2023 i arran de la denúncia contra Jorba per part d’Aurelio Álvarez, es va prendre declaració com a testimoni al vicari, Pere Muñoz. Aquest hauria reconegut tenir constància dels fets. L’Arquebisbat ha traslladat a la víctima el perdó “que el difunt no va tenir temps de formalitzar per escrit” perquè va morir abans.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Segons ha informat l’Arquebisbat, Álvarez va denunciar haver estat víctima d’abusos sexuals el 28 de març del 23. Els fets es remunten a mitjans dels anys 70. Ha afegit que des d’aquell moment es va oferir atenció psicològica al denunciant i que s’ha assumit el cost d’aquest servei.
Després d’investigar els fets, l’abril del 2023, el Tribunal Eclesiàstic de Barcelona va remetre un exhort al Tribunal Eclesiàstic de Cartagena (Múrcia), on residia el vicari. L’home, de 95 anys llavors, va manifestar en la seva declaració que mai no va veure res, però sí que sabia que a les reunions habituals del rector amb alguns dels infants de la parròquia «podia succeir alguna cosa irregular». També va parlar de l’existència d’un altre prevere extern a la parròquia, de qui no recordava el nom, que també hi intervenia.
D’altra banda, l’Arquebisbat ha apuntat que tot i que tant Muñoz com Álvarez parlen d’altres víctimes, no tenen constància de cap altra denúncia.
En aquest sentit, ha asseverat que en tenir coneixement d’aquesta declaració, el cardenal Joan Josep Omella va ordenar que s’obrissin diligències per determinar les responsabilitats que se’n podien derivar de l’actuació de Muñoz. Es va considerar que amb el seu silenci, el vicari havia perjudicat greument les víctimes, que la infracció era greu i que calia una reparació. El 14 de desembre de l’any passat es va dictar el decret i es va resoldre imposar al vicari el remei penal de reprensió, acompanyat de penitència. Aquesta consistia que el propi Muñoz demanés perdó per la seva omissió a través d’un escrit dirigit a la víctima. El vicari, però va morir abans que això passés -el 14 de maig passat- i per això «no va tenir temps» de formalitzar aquest perdó. Davant d’això, és l’Arquebisbat qui ha transmès el perdó a la víctima.
D’altra banda, el 24 de maig Álvarez va demanar conèixer exactament què va declarar el vicari i l’Arquebisbat li ho va facilitar «fruit de l’absolut compromís amb la transparència». L’Arquebisbat ha explicat que la comunicació ha estat «fluida» amb la víctima des del moment de la denúncia i s’ha mostrat a la seva disposició per tal que pugui «reparar la profunda ferida personal i espiritual que li va provocar l’abús sexual que va patir». Per últim, ha reiterat el seu perdó davant de totes les possibles víctimes i les ha encoratjat a denunciar els possibles casos.
