Un estudi de 142 mostres de carn de pollastre comprada en els supermercats Lidl de 5 països, entre els quals es troba Espanya, adverteix que el 71% dels productes està contaminat amb bacteris resistents als antibiòtics. La notícia no ens ha sorprès en OCU; encara més, creiem que el problema està estès al mercat en general.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
La carn de pollastre és molt versàtil, magra i tolerada per petits i majors, la qual cosa permet prendre-la diverses vegades per setmana. Aquesta carn també té la seva part fosca: els bacteris que sol albergar en el seu interior i que poden provocar intoxicacions alimentàries.
Campilobàcter, el bacteri més estès
Els resultats mostraven que el nombre de bacteris psicotròpics, que és un indicador general d’higiene, era acceptable en totes les mostres analitzades a les 24 hores de la compra, moment en què vam fer l’anàlisi; no esperem al límit de la data de caducitat per a evitar fer diferències entre els productes envasats i els comprats a granel. Referent a això, descobrim una lleugera diferència en el nombre de bacteris psicotròpics, menor en els productes de safata que en els productes comprats a granel. Una cosa lògica perquè els productes estan envasats en una atmosfera modificada que retarda el creixement de bacteris per a augmentar la seva durada.
Quant a bacteris patògens, d’E. coli, Listèria i Salmonel·la no trobem problemes greus en la gran majoria de les mostres. No obstant això, el bacteri Campilobàcter s’ha convertit en la nova preocupació: trobem un 88% de mostres contaminades amb aquest bacteri patogen sovint implicat en intoxicacions alimentàries a Europa i que comporta riscos d’infecció si el pollastre es manipula malament o no es cuina prou. Si es compleixen aquests requisits, no hi haurà problema, ja que aquest bacteri mor amb facilitat a altes temperatures.
Vigila la higiene en la cuina
Els resultats de l’estudi mostren que amb molta freqüència la carn de pollastre està contaminada per bacteris patògens. A més, també és fàcil trobar bacteris resistents a antibiòtics que poden provocar infeccions molt més difícils de tractar. Per aquests motius, hi ha suficients raons per a tractar la carn de pollastre amb totes les precaucions possibles. Des d’OCU aconsellen:
- No rentar el pollastre, ja que només pot facilitar el repartiment de bacteris per la cuina i no serveix per a eliminar-les.
- Mantenir neta la cuina i rentar a fons els instruments utilitzats per a tallar o preparar la carn de pollastre abans de tornar a usar-los.
- Cuinar el pollastre en profunditat. Mai usis la carn de pollastre per a preparacions semicrues i verifica sempre que el centre es cuini bé, especialment en productes picats, com a hamburgueses o salsitxes fresques.
- Rentar-se les mans, fonamental. La higiene és molt important. Recorda que has de rentar-te molt bé les mans amb sabó abans i després de manipular la carn crua.
Compte: també hi ha restes d’antibiòtics
Si ja és greu que la carn de pollastre presenti bacteris, el problema és més gran en cas que es tracti de bacteris resistents als antibiòtics. Resulta molt preocupant, ja que aquestes resistències passen amb molta facilitat d’uns bacteris a unes altres, per la qual cosa si sofrim una intoxicació alimentària per un bacteri que sigui resistent, no podem tractar-la amb alguns dels antibiòtics més habituals, la qual cosa complica la recuperació.
L’ús de carbapenems i alguns antibiòtics d’última generació, als quals encara no es produeixen resistències, està prohibit en animals i medicina veterinària. És una manera de limitar el seu ús massiu en veterinària i la seva difusió en el medi ambient, que són dues de les vies principals d’arribada dels superbacteris fins a l’ésser humà i provocar-nos intoxicacions alimentàries de difícil tractament. El nostre estudi no ha trobat afortunadament resistències a aquests antibiòtics, però sí que s’han trobat fins a un 77% de mostres amb resistències betalactàmics, un grup d’antibiòtics que, entre altres, inclou la penicil·lina i l’amoxicil·lina.
