Investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i l’Hospital de Bordeus han creat bessons digitals del cor de pacients amb el tipus d’arrítmia més freqüent, la fibril·lació auricular, per fer simulacions prèvies d’operacions que ajudin a minimitzar-ne els riscos. Amb aquests bessons es pot conèixer millor la morfologia i el flux sanguini del cor dels pacients i també simular diferents escenaris possibles de l’operació. L’operació consisteix en la implantació d’un dispositiu en una part específica del cor dels pacients, per evitar la formació de trombes. Els resultats de la recerca s’han publicat en un article científic difós per la revista ‘Plos Computatinoal Biology’.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Els bessons digitals s’han creat amb un innovador mètode computacional, que suposa un avenç per examinar i entendre millor el funcionament dels diferents tipus de dispositius que es poden implantar al cor, tenint en compte les dinàmiques del flux sanguini, que fins ara no es coneixien amb precisió, a més de la seva morfologia cardíaca. La investigació l’ha liderada el grup de recerca PhySense de la Unitat BCN MedTech del Departament d’Enginyeria de la UPF, amb la col·laboració de l’Institut-Hospital Universitari de Malalties del Ritme Cardíac (IHU Liryc-CHU Bordeus) de la Universitat de Bordeus. La fibril·lació auricular (FA) afecta prop de 33,5 milions de persones arreu del món i es calcula que un 5% corre el risc de patir un infart. La incidència de la patologia és especialment elevada entre els majors de 80 anys, ja que un de cada cinc la pateix.
El teixit cardíac dels pacients amb FA no fa els moviments i contraccions que serien normals en una persona sana perquè la sang no es concentri en una zona del cor on no s’hi hauria de dipositar: la denominada orelleta auricular esquerra. La sang que entra en aquesta zona del cor tendeix a formar trombes sanguinis, que poden provocar infarts o d’altres problemes greus de salut. En alguns casos, aquest funcionament deficient del cor es pot corregir amb medicació. Però en d’altres, sobretot pel que fa a persones grans, tenen contraindicats els tractaments farmacològics pels seus efectes anticoagulants. Per això, es necessària una intervenció quirúrgica, que consisteix en instal·lar un dispositiu que bloqueja el pas de sang a l’orelleta auricular esquerra. Per reduir els riscos de l’operació, és fonamental triar el dispositiu amb la forma més adequada a l’anatomia cardíaca de cada pacient -els més habituals tenen forma de dics o d’endoll- i col·locar-lo en el punt més adient entre l’orelleta esquerra i la part contigua al cor. També s’han de tenir en compte les particularitats del flux sanguini de cada pacient.
Els bessons digitals permeten recrear amb més precisió que fins ara les condicions anatòmiques del cor de cada pacient i sobretot com circula la sang per l’aurícula i l’orelleta esquerra. Això permet ajudar els metges a millorar el pla preoperatori, definint quin és el tipus de dispositiu més adient per a cada pacient i el punt òptim per col·locar-lo. També es podrien reduir substancialment els riscos de la intervenció, sobretot l’associat a la formació de trombes per errors en la configuració del dispositiu.
Fins ara, l’equip de recerca ha realitzat els bessons digitals de 20 pacients amb fibril·lació auricular, amb què s’han recreat l’estructura tridimensional del cor de cadascun d’ells tant abans com després de ser operats. Aquestes recreacions en 3D s’han fet a partir d’imatges 2D obtingudes amb tomografies computades (TC), que fan servir els raigs X, realitzades a pacients de l’Hospital de Bordeus abans i després de l’operació.
Mitjançant els bessons digitals del cor d’aquestes 20 persones (abans de ser intervingudes), s’han realitzat un total de 33 simulacions de l’operació, que han combinat diferents tipus de dispositiu i diferents col·locacions. Les reconstruccions 3D del cor després de l’operació han servit per comprovar fins a quin punt la col·locació real del dispositiu era o no l’òptima, comparativament amb les posicions ideals d’acord amb les simulacions realitzades.
