Les start-ups del sector de la salut de Catalunya van captar 347 milions d’euros d’inversió durant el 2024, un 55% més que l’any anterior. Així, van assolir la segona millor xifra de la sèrie històrica, tan sols per darrere de l’any 2022, que va ser “excepcional” (478 milions). Són dades de l’informe anual del Biocat, la institució que impulsa l’ecosistema de ciències de la vida i la salut a Catalunya. La fundació publicoprivada celebra el “creixement global” dels indicadors del sector biomèdic català, que es troba en un “moment de maduresa” i és un dels “més competitius” d’Europa. L’estudi precisa que l’ecosistema ocupa més de 280.000 persones, aglutina 1.500 empreses i genera un 7,6% del PIB.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
En un context geopolític i econòmic “complex”, els prop de 350 milions d’euros d’inversió de l’últim exercici s’expliquen sobretot per tres “grans operacions”, que van concentrar prop del 70% del total. L’estudi detalla que van ser Impress, amb 110 milions d’euros; INBRAIN Neuroelectronics, amb 46,2 milions; i Heura, amb 40 milions d’euros.
El director general del Biocat, Robert Fabregat, ha ressaltat la recuperació de les xifres i ha assegurat que a Catalunya està sent “més ràpida i accelerada” que en altres països. El capital risc es va mantenir com la font principal de finançament (80%) i el 75% d’aquest va comptar amb inversió internacional. El Biocat també ressalta la “rellevància” dels ajuts provinents d’Europa, que van ser “clau” per als projectes d’emprenedoria. Per subsectors, el document detecta un “repunt” de les inversions en companyies de tecnologies mèdiques (176 milions d’euros) i les biotecnològiques (143 milions d’euros). En canvi, les ‘digital health’ van retrocedir gairebé un 40% interanual, seguint la tendència internacional.
Efecte “bola de neu” d’Astrazeneca
El document del Biocat també recopila xifres globals del sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya. En relació amb la inversió estrangera directa, es va situar en els 2.106 milions en l’agregat entre 2020 i 2024, un 25% més respecte dels cinc anys anteriors (2019 – 2023). En aquest període els llocs de feina creats es van enfilar fins als 5.819. Per segon any consecutiu, el 2024 AstraZeneca va “impulsar” les xifres. Fabregat ha ressaltat l’efecte “bola de neu” que genera la presència d’aquesta multinacional a Catalunya i ha defensat que provoca que “altres se sentin interessades” en aterrar-hi.
Al seu torn, la directora de l’informe, Sílvia Labé, ha evitat vaticinar quin impacte pot tenir en els pròxims exercicis i ha defensat que el context internacional és canviant. Tot i això, ha recordat que els creixements dels darrers períodes “són constants” i ho ha atribuït a la presència de talent qualificat, la “qualitat” dels centres de recerca i el “suport” de l’administració en les operacions d’inversió. De l’estudi també ressalta que segons les últimes dades disponibles, corresponents al 2023, la facturació total -inclou les empreses i les activitats sanitàries- es va enfilar fins als 44.800 milions d’euros; la població ocupada en el sector representava el 7,3% del total de Catalunya i del total de 1.500 empreses, un 90% eren pimes. L’activitat i l’impacte econòmic es va concentrar, sobretot, a la demarcació de Barcelona, amb un pes del 94% sobre el total. Sobre assajos clínics, destaca que l’informe situa Catalunya com el 8è país amb més participació al món. En la mateixa línia, els centres catalans participen en un 87,2% dels assajos que es fan a l’Estat.
