Amb l’objectiu de «canalitzar la indignació col·lectiva» pel retrocés del català, s’ha constituït la plataforma civil Sant Jordi per la Llengua, que busca donar una resposta als carrers, segons ha pogut saber l’Agència Catalana de Notícies (ACN). Per aquest motiu, convoquen una manifestació el pròxim dimecres 23 d’abril a les 19.00 a la plaça Universitat de Barcelona. L’objectiu, segons expliquen els seus portaveus, és «denunciar l’emergència lingüística» i donar «contingut polític» a una Diada folkloritzada. Però també impugnen el model de país vigent, que creuen que ha contribuït a la minorització. Una trentena d’entitats s’han adherit al manifest, entre les quals Plataforma per la Llengua, Òmnium, l’ANC o el Sindicat de Llogateres.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Els impulsors de la plataforma provenen de l’esquerra independentista, segons expliquen fonts coneixedores de la plataforma, tot i que han volgut donar-hi cabuda a entitats en defensa de la llengua i també a moviments socials. En aquest sentit, apunten que el model econòmic i fenòmens com la massificació turística contribueixen a la minorització del català. Al mateix temps, lamenten la manca de polítiques valentes des de les institucions. Per això, volen recuperar les manifestacions històriques per la llengua en la diada de Sant Jordi.
En declaracions a l’ACN, els portaveus de Sant Jordi per la Llengua, Núria Alcaraz i Adrià Font, assenyalen que pretenen omplir de contingut reivindicatiu la diada de Sant Jordi, especialment tenir en compte que hi ha un malestar i una preocupació social cap al català, que ha de tenir una presència molt més gran als carrers. D’una banda, Adrià Font explica que volen traslladar la tristesa i ràbia de les xarxes socials i les converses als carrers a través de l’organització. «Pretén canalitzar la indignació col·lectiva pel retrocés de l’ús de la llengua i pels atacs que rep tant al Principat com al País Valencià, la Catalunya del Nord o les Illes», assegura el coportaveu.
D’altra banda, Núria Alcaraz indica que proposen connectar la llengua amb les reivindicacions per un model de ciutat menys desigual. En aquest sentit, denuncia que el model turístic i especulatiu té un vincle directe amb la llengua. «Tenim dret a viure plenament en català i també que la gent nouvinguda pugui aprendre’l», afegeix la portaveu, que reclama a les administracions que hi posin tots els recursos necessaris.
