Els governs europeus aparquen l’abolició del canvi d’hora a la Unió Europea per la complexitat de les negociacions. Fonts diplomàtiques europees admeten a l’ACN que no hi ha indicis que hi hagi voluntat entre els 27 estats membre de reprendre aquesta carpeta tan complexa. «Per ara el tema està aparcat», sentencien. Des de la Comissió Europea, però, s’aferren a la proposta que va posar sobre la taula el seu expresident Jean-Claude Juncker fa més de sis anys. Malgrat que les discussions entre els estats es van aturar el 2019, l’executiu europeu considera que «encara es pot aconseguir una solució coordinada», afirmen fonts comunitàries a l’ACN.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Des de la CE admeten de totes maneres les dificultats per consensuar amb els 27 governs de la UE una decisió sobre el canvi d’hora, que es farà aquest cap de setmana i que es repetirà els pròxims anys si les capitals no reprenen les negociacions. Per tant, continua vigent la directiva actual sobre l’horari d’estiu, que obliga els estats membres a canviar a l’horari d’estiu l’últim diumenge de març i a tornar a l’horari d’hivern l’últim diumenge d’octubre. Els estats sí que són lliures d’escollir a quina zona horària volen estar. Espanya es troba a l’Hora de l’Europa central (CET) com França i Alemanya, mentre que Portugal està a l’Hora de l’Europa occidental (WET). El canvi d’hora és una pràctica que es va introduir a Europa per estalviar energia durant la Primera Mundial i molts països la van recuperar als anys 70′. La Unió Europea va començar a legislar al respecte el 1980 amb l’objectiu d’harmonitzar els canvis horaris dins del mercat únic europeu.
Origen de la proposta
En l’últim any del seu mandat com a president de la CE, Jean-Claude Juncker va proposar abolir el canvi d’hora a la Unió Europea i mantenir l’horari d’estiu. L’executiu comunitari va posar sobre la taula la proposta per a una directiva sobre la interrupció dels canvis estacionals d’hora el setembre del 2018.
Els dos colegisladors de la UE l’han estudiat, però només el Parlament Europeu s’ha posicionat al respecte. El març del 2019, l’Eurocambra va adoptar la seva posició per obrir negociacions amb els estats i es decantava per donar flexibilitat als països a l’hora de triar si es volen quedar a l’horari d’estiu o d’hivern. Tot i això, demanava la creació d’un mecanisme de protecció del mercat interior per coordinar aquestes decisions. El Consell de Transports de la UE ha abordat en diverses ocasions la proposta, però no ha aconseguit consensuar la seva posició per iniciar les negociacions amb el Parlament Europeu. «No és la carpeta més fàcil de debatre entre els estats», reconeixen a Brussel·les.
Fonts diplomàtiques europees expliquen que els estats del sud d’Europa volen mantenir el sistema actual principalment per motius econòmics, mentre que n’hi ha d’altres que volen abolir el canvi d’hora. Incapaces de posar-se d’acord durant sis anys, les capitals han preferit aparcar les discussions de moment. En aquesta nova legislatura, la Comissió Europea ha decidit retirar aquelles iniciatives legislatives que fa més de cinc anys que no prosperen, però ha optat per mantenir la proposta d’abolició del canvi d’hora. L’executiu comunitari ha instat a la presidència polonesa a reprendre les negociacions, però des del Consell de la UE dubten que es mogui fitxa: «Molt probablement continuarà aturat».
