Un estudi liderat per ISGlobal ha demostrat que Europa s’ha adaptat millor a les baixes temperatures que a les altes en les dues últimes dècades. La recerca, feta en col·laboració amb el Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Superocomputació (BSC-CNS), mostra que el risc relatiu de mortalitat amb temperatures més fredes ha baixat un 2% anual des del 2003. En el cas de les temperatures més altes també s’ha produït una reducció, però de l’1% anual. El treball ha analitzat els registres de temperatura i mortalitat de més de 800 regions de 35 països europeus durant el període 2003-2020.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Tradicionalment, els estudis d’aquest tipus s’han basat en llindars de temperatura fixos per a calcular els riscos, sense tenir en compte que la vulnerabilitat davant unes mateixes temperatures no és igual en totes les regions d’Europa. Per superar aquesta limitació, l’equip va desenvolupar un nou concepte, el de temperatura de risc extrem (ETR). En creuar les dades regionals de temperatura i mortalitat, aquest nou enfocament va permetre calcular la temperatura a la qual el risc de mort supera un determinat llindar per a cada zona geogràfica. Els investigadors també van tenir en compte les variacions en la mortalitat per reflectir les adaptacions a la temperatura al llarg del temps.
Utilitzant aquesta metodologia, van observar que en el període 2003-2020 Europa va experimentar 2,07 dies menys de fred perillós (dies de fred-ERT) cada any. Per contra, els dies de calor perillosa (dies de calor-ERT) van augmentar en 0,28 dies per any. Tot i això, no totes les parts d’Europa es van veure afectades de la mateixa manera. Per exemple, les regions del sud-est d’Europa, malgrat les seves condicions més càlides, van tenir més dies perillosos de calor i fred, que van causar un major risc de mortalitat associada.
L’investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi Zhao-Yue Chen ha explicat que amb el temps els europeus s’han adaptat millor a les temperatures fredes i també a la calor, però “en menor mesura front al fred”. Ha afegit que la vulnerabilitat davant temperatures extremes varia molt d’una zona a un altra i les regions del sud d’Europa són més sensibles als canvis de temperatura que les del nord. Apunta a factors socioeconòmics per explicar aquesta situació, per exemple per un aïllament inadequat dels habitatges, una menor despesa en salut pública i un accés limitat a l’ajuda social per a les poblacions vulnerables.
El també investigador d’ISGlobal i primer autor de l’estudi Joan Ballester Claramunt afegeix que els resultats mostren que Europa ha realitzat notables progressos en l’adaptació al fred però, en canvi, les estratègies per fer front a la mortalitat relacionada amb la calor han estat menys eficaces. Ballester destaca que l’estudi mostra la necessitat d’avançar més en les mesures actuals d’adaptació a la calor i en els plans calor-salut, així com en establir estratègies específiques per a cada regió amb la finalitat de protegir les poblacions vulnerables.
