Un nou estudi publicat a la revista científica BMJ Open ha reobert el debat sobre la possible relació entre el virus de l’herpes simple tipus 1 (HSV-1), principal causant de l’herpes labial, i el desenvolupament de la malaltia d’Alzheimer. Aquesta hipòtesi, que ja havia captat l’interès de la comunitat científica en els últims anys, rep ara un nou impuls gràcies a una investigació finançada per la farmacèutica Gilead Sciences i realitzada en col·laboració amb el Departament de Medicina de la Universitat de Washington (Estats Units).
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Segons les conclusions de l’estudi, les persones infectades amb el virus HSV-1 presenten un risc significativament més alt de desenvolupar Alzheimer. A més, els resultats apunten que aquells pacients que han rebut tractament antiviral mostren una menor probabilitat de patir aquesta malaltia neurodegenerativa en el futur.
Els investigadors van utilitzar una gran base de dades nord-americana (IQVIA PharMetrics Plus) que cobreix el període 2006-2021 per dur a terme una anàlisi comparativa. En total, es van analitzar 344.628 parells de casos i controls. D’aquest total, només un 0,44% de les persones amb Alzheimer havia estat diagnosticada amb HSV-1, davant d’un 0,25% del grup de control. Tot i la baixa prevalença aparent, la probabilitat de tenir el virus era un 80% més alta entre els pacients amb Alzheimer. Un aspecte destacat de l’estudi és el possible paper protector dels medicaments antivirals. Entre les 2.330 persones que havien patit el virus, un 40% havia rebut tractament amb antivirals, i aquestes tenien menys probabilitats de desenvolupar la malaltia en comparació amb aquelles que no van seguir cap tractament.
Els investigadors també van estudiar altres virus com el VHS-2, la varicel·la zòster i el citomegalovirus. Tant el VHS-2 com la varicel·la zòster s’han associat igualment a un risc més alt de desenvolupar Alzheimer, tot i que encara no es coneix amb precisió el mecanisme que provoca aquest efecte. La comunitat científica apunta a una resposta inflamatòria cerebral com un dels possibles desencadenants. De fet, estudis previs ja havien trobat ADN del virus HSV-1 en plaques beta-amiloides característiques dels cervells afectats per Alzheimer. A més, els portadors de l’al·lel ApoE ε4, el factor genètic de risc més comú per a aquesta malaltia, són més vulnerables a les infeccions per HSV-1.
Malgrat tot, els autors assenyalen que es tracta d’un estudi observacional, i per tant, no es pot establir una relació causal directa. També recorden que moltes infeccions per HSV-1 són asimptomàtiques o no són diagnosticades, cosa que pot afectar la precisió de les dades. Tot i les limitacions, aquest estudi obre noves vies d’investigació sobre el possible vincle entre infeccions virals i el deteriorament cognitiu. La prevenció i el tractament precoç podrien esdevenir eines clau per reduir el risc de demència en el futur.
