Un equip científica de l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona ha desenvolupat una nova eina genètica per crear aneuploïdies a la carta i analitzar el seu impacte durant el desenvolupament. L’aneuploidia és la presència d’un nombre incorrecte de cromosomes. És freqüent en el desenvolupament normal d’embrions humans i és la causa principal d’avortaments espontanis. L’estudi, publicat a ‘Cell Genomics’, mostra que les cèl·lules aneuploides són activament eliminades per les seves cèl·lules veïnes mitjançant competició cel·lular. Aquests mecanismes podrien estar involucrats en l’eliminació de cèl·lules aneuploides en el desenvolupament primerenc d’humans.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Més del 80% dels embrions humans primerencs contenen cèl·lules amb un nombre incorrecte de cromosomes, un fenomen conegut com aneuploïdia, i que es produeix pel fet de repartir-se bé els cromosomes en les primeres divisions cel·lulars. Aquests errors desapareixen abans de la seva implantació, però quan no s’eliminen correctament l’aneuploidia causa avortaments.
Comprendre tot aquest procés és clau per entendre la fertilitat i podria tenir també implicacions per a malalties com el càncer.
L’eina creada per l’IRB Barcelona marca les cèl·lules portadores d’aquestes aneuploïdies amb precisió en un teixit viu, el que permet observar el comportament d’aquestes cèl·lules en temps real.
El mètode permet alterar parts del genoma i veure immediatament com responen les cèl·lules. S’ha provat en teixits epitelials de la mosca Drosophila. Per ara s’ha observat la presència d’un alt nombre de gens haploinsuficients, gens que en una sola còpia debiliten el creixement i la supervivència de cèl·lules monosòmiques. També s’ha constatat que la seva eliminació es pot veure accelerada per competició cel·lular amb veïnes més aptes. L’eliminació de les cèl·lules aneuploides depèn, per tant, tant del dèficit gènic intern com de l’entorn.
Els experiments van mostrar que les cèl·lules monosòmiques creixen més lentament, però el seu destí final el dicten les cèl·lules del seu entorn. En generar alhora cèl·lules monosòmiques i trisòmiques en el mateix teixit, es va veure que les trisòmiques poden accelerar el procés d’eliminació de les monosòmiques.
Recrear aquesta competició cel·lular ajuda a entendre per què els embrions amb alts nivells d’aneuploidia es descarten als laboratoris de fecundació in vitro, tot i que ara es podrien repensar alguns criteris, ja que el propi embrió pot eliminar les cèl·lules problemàtiques.
Al mateix temps, comprendre les regles de la competició cel·lular obre vies per dissenyar teràpies que eliminin les cèl·lules cancerígenes, que també són aneuploides, d’un teixit sa.
