La producció de vi a la zona de l’Alta Segarra està documentada des de molts segles enrere. De fet, l’element patrimonial i arqueològic més antic que es conserva és un sistema de producció de vi amb piques excavades a la roca que són de l’època tardoantiga i que estan situades al municipi d’Aguilar de Segarra. A partir dels segles XVII i XVIII la producció de vi es va centralitzar al voltant dels masos de la zona. Als marges dels camps de cereals hi queda encara algun testimoni del passat vitivinícola de la zona de l’Alta Segarra, a cavall de les comarques de l’Anoia, la Segarra, el Bages i el Solsonès. Desenes de ceps han sobreviscut al pas del temps i, ara, un projecte vol documentar-los, recuperar-los i posar-los en valor.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
El responsable de Cat Patrimoni, Pere Tardà, remarca que la vinya que es conreava antigament a l’Alta Segarra no era per vendre-la ni per exportar-la sinó per al consum propi. El sistema de plantació de la zona era el conegut com a ‘vinya campa‘, un sistema en què la distància entre les fileres de ceps és més ampla de l’habitual i, entremig, s’hi sembrava cereal o llegum.
En els darrers tres anys, Tardà s’ha dedicat a buscar i documentar els vestigis del passat vitivinícola de la zona i, en concret, ha documentat més d’un centenar de ceps distribuïts en 32 localitzacions diferents, totes elles a una alçada d’entre 550 metres i 800 metres respecte el nivell del mar. Tardà diu, però, que es tracta d’una investigació ‘viva’, ja que constantment apareixen nous ceps. A partir d’ara, el responsable de Cat Patrimoni planteja posar en marxa un projecte per recuperar aquests ceps amb mesures per conservar-los per evitar que es morin i també senyalitzar-los.
