El Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya de la UAB-CSIC ha documentat una casa de l’Edat del Bronze al jaciment de l’Abric del Portarró, a 2.280 metres d’altitud dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Ermengol Gassiot, director de l’excavació, ha explicat que «probablement és la resta de construcció més antiga documentada a tot el Pirineu, amb uns 3.800 anys d’antiguitat». Aquesta troballa aportarà molta informació valuosa als arqueòlegs, ja que de l’Edat del Bronze n’hi ha molt poca a la zona d’Aigüestortes i és el moment de la prehistòria en què es va produir l’impacte humà més gran sobre la vegetació a l’alta muntanya.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Les restes de la casa que s’han documentat s’han localitzat sota la gleba que els arqueòlegs han aixecat per ampliar l’àrea d’excavació. El que qualifiquen «d’element singular» no es veia en superfície i arran del descobriment ja s’aprecia la base d’una paret de pedra. Les peces de ceràmica que s’han trobat en aquest jaciment, bé sigui per cuinar, menjar o guardar aliments, «són abundants». Aquest fet, segons l’arqueòleg Ermengol Gassiot, indica que «durant la prehistòria l’assentament en zones altes era molt més estable del que es podia pensar, probablement entre quatre o cinc mesos».
Totes aquestes dades arqueològiques que excavació a excavació es van recollint a diferents jaciments del Parc Nacional «contribueixen a canviar la visió de l’alta muntanya. En àrees per damunt dels 2.000 metres d’altitud no solament la ramaderia era l’activitat predominant sinó que també l’agricultura hi podia tenir un paper rellevant», ha comentat Gassiot. Les eines que s’utilitzaven per fer les tasques agrícoles, i que els arqueòlegs han documentat, eren de sílex, un material inexistent al Parc Nacional d’Aigüestortes. Tota aquesta informació recollida servirà per ampliar la base de dades d’elements patrimonials existents al Parc Nacional d’Aigüestortes, conèixer millor com es vivia en aquesta zona del Pirineu i generar dades arqueològiques per ampliar el coneixement dels processos d’ocupació humana dels espais d’alta muntanya pirinenca.
L’Abric del Portarró és un jaciment arqueològic amb una llarga seqüència d’ocupació humana que s’estén, com a mínim, des del Neolític antic (fa 7.200 anys) fins al s. XX, passant pel Neolític final (5.300-5.000 anys d’antiguitat), l’Edat del Bronze (3.600-3.200 anys d’antiguitat), època ibèrica, romana i l’alta Edat Mitjana. Les restes es localitzen tant a l’aire lliure com en dos petits blocs erràtics desplaçats a l’indret per les darreres geleres, ara fa més de 12.000 anys. Els resultats obtinguts ja en campanyes anteriors mostren que la zona esmentada i altres de propers com el de Les Obagues de Ratera van ser llocs usats de forma reiterada en moltes èpoques diferents. A Les Obagues de Ratera, es va confirmar l’ús recurrent de l’abric com a refugi des de fa 10.000 anys.
