El canvi radical d’escenari que el canvi climàtic suposa per a l’agricultura intensiva actual obliga a repensar les pràctiques de conreu per adaptar-les a un entorn imprevisible i menys productiu. És així com l’estudi del sòl, el gran oblidat en detriment dels adobs o les varietats, pren de cop una gran importància. Aquest és un dels camps de recerca oberts per l’IRTA amb dos projectes en marxa des de finals de 2022: AgriRegenCat, dedicat a explorar la millora de la salut del sòl amb l’agricultura regenerativa, i AgriCarboniCat, de com aquestes pràctiques poden ajudar a atrapar carboni de l’atmosfera. Assagen tècniques que es poden acabar imposant amb el temps, com la fertilització orgànica, les cobertes vegetals o deixar de llaurar.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Amb 24 finques experimentals i vuit demostratives repartides per tot el territori català, els dos projectes estudien els considerats principals conreus del país: cereals, vinya, fruita dolça, arròs i productes hortícoles. La vintena d’investigadors i tècnics implicats -a més de l’IRTA, del CREAF i la UDL- tenen encara un any de recerca al davant -es preveu que les conclusions estiguin enllestides el 2025- però ja han començat a dibuixar alguns indicis sobre l’eficiència d’aquestes noves pràctiques que, auguren els experts, s’acabaran imposant en la producció agrícola s’adapti a les condicions climàtiques que venen i pugui ser rendible.
Així, per exemple, han constatat que l’ús de fertilitzants orgànics en camps de pomeres ha ajudat a retenir més carboni al sòl i, fins i tot, una millora de la producció. La fertilització orgànica, a més, ha millorat la retenció de l’aigua, un punt essencial en un context de sequera, segons ha recordat la investigadora del programa Aigües marines i continentals de l’IRTA i coordinadora d’AgriCarboniCat, Maite Martínez Eixarch.
Pel que fa a les cobertes vegetals enmig de conreus llenyosos, han constatat que durant la primavera “molt seca” de 2023, la seva presència en vinyes va permetre retenir millor l’aigua respecte altres parcel·les que no en tenien. També s’estudia la reducció de la pràctica de llaurar, un punt, admeten, que resulta controvertit perquè s’associa, en alguns casos, amb pèrdues de producció. Per contra, al blat i a l’horta, ha precisat Martínez Eixarch, s’ha provat de sembrar directament aconseguint mantenir la producció.
Un dels altres conreus que l’IRTA investiga des de fa anys és el de l’arròs, focalitzat principalment al delta de l’Ebre. Aquí, la fertilització orgànica -amb l’aplicació de purins i gallinassa- no ha generat encara un efecte positiu clar en la producció i s’estudia com incideixen a l’hora d’atrapar els gasos d’efecte hivernacle. Paral·lelament, s’assaja com substituir els guarets hivernals dels arrossars amb plantacions de lleguminoses o gramínies per determinar com afecta la biodiversitat i composició del sòl, atrapant també carboni. A l’estació experimental de l’Ebre d’Amposta hi ha quatre hectàrees destinades a aquests experiments.
Diversitat de resultats segons els coreus i els sòls
Martínez Eixarch remarca que els resultats poden variar molt en funció de cada conreu, de les condicions climàtiques o de la situació dels sòls. “Hi ha conreus que funcionen millor i d’altres que no. Hi ha sòls q acceptaran millor aquesta resposta que d’altres o, fins i tot, la situació de partida: sòls molt degradats probablement respondran millor incorporant matèria orgànica i carboni que un sòl no tan degradat. Aquesta capacitat de resposta en diferents condicions és el que mirem d’avaluar i quantificar per després ser capaços d’extrapolar resultats a gran escala”, ha resumit.
La clau de tot plegat, segons ha abundat el director general de l’IRTA, Josep Usall, implica posar el focus en l’estudi el sòl, “l’etern oblidat de les últimes dècades en la recerca i pels productors”. “Ens semblava que funcionava sol i ens fixàvem en les plantes: com millorar els adobs, les varietats o les plagues i malalties, però ens havíem oblidat del sòl. Aquests projectes intenten millorar la salut del sòl”, ha apuntat. Concretament, des de l’aspecte físic, la granulometria, porositat o capacitat de retenció d’aigua; el químic, amb un equilibri entre micronutrients i macronutrients, sense desequilibri en sals, sodi o potassi; i finalment, la part microbiològica: bacteris, llevats i fongs, “que al cos humà són essencials per a millorar la salut”
Aquest plantejament, assegura, té implicacions no només productives, sinó també ambientals. “Sabem que un sòl saludable farem que les plantes creixin millor i, per tant, seran més resistents al canvi climàtic, les altes temperatures i falta d’aigua. Un sòl saludable, ric en carboni, fa que sigui un embornal de CO₂ i ajuda a mitigar el canvi climàtic. Hi ha milions d’hectàrees de sòl i si millorem la seva qualitat podem millorar el canvi climàtic i retenir CO2”, ha resumit Usall.
