Un estudi recentment publicat per investigadors de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) i de la Unitat d’Ictus de l’Hospital Sant Pau al ‘Journal of Lipid Research’ aporta noves evidències sobre el paper essencial de les propietats qualitatives de les lipoproteïnes, com LDL i HDL, en la fisiopatologia de les malalties cardiovasculars, com l’ictus isquèmic. D’aquesta manera subratllen la importància d’anar més enllà dels nivells quantitatius tradicionals de colesterol per valorar el risc d’aquestes patologies. L’ictus isquèmic, una de les principals causes de mortalitat i discapacitat a escala mundial, sovint es relaciona amb l’ateroesclerosi carotídia.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Aproximadament un 20% dels ictus estan associats directament a la presència de plaques ateromatoses en les artèries caròtides, augmentant significativament el risc d’esdeveniments vasculars greus. Tradicionalment, la gestió clínica d’aquests pacients s’ha centrat a reduir els nivells de colesterol de LDL i HDL, però aquest nou estudi de l’IR Sant Pau posa de manifest que les característiques qualitatives de les lipoproteïnes també són fonamentals en el desenvolupament i la progressió d’aquestes malalties. Aquesta nova perspectiva obre oportunitats per abordar de manera innovadora les alteracions lipoproteiques i els riscos associats.
L’estudi es va dur a terme com un estudi observacional de cohort a l’Hospital de Sant Pau entre gener de 2016 i març de 2019. La població estudiada incloïa pacients adults que havien experimentat ictus isquèmic de circulació anterior i ateroesclerosi carotídia recentment diagnosticats, així com un grup de subjectes sans com a control. Les lipoproteïnes es van aïllar de mostres de sang de 27 subjectes sans i 64 pacients amb ateroesclerosi carotídia al cap de set dies i al cap d’un any després de l’ictus.
Alteracions de les propietats qualitatives
Al cap de set dies després del primer ictus, les LDL presentaven un augment de la càrrega elèctrica negativa, un increment de ceràmides proinflamatòries i triacilglicèrids, així com una disminució en fosfolípids i colesterol. En aquest aspecte, es va realitzar un complet estudi lipidòmic de les LDL en col·laboració amb el grup de la doctora Öörni en el Wihuri Research Institute de Helsinki. Aquestes modificacions de les LDL estan associades a processos inflamatoris i aterogènics que augmenten la vulnerabilitat de les plaques carotídies. Pel que fa a les HDL, es van identificar alteracions en la composició proteica, com una reducció en els nivells d’apoA-I i un increment en apoA-II i apoC-III, fet que en va deteriorar les propietats antioxidants i antiinflamatòries, comprometent la seva capacitat per prevenir la modificació de les LDL i el seu efecte inflamatori.
Sonia Benítez, investigadora del grup de recerca de Bioquímica Cardiovascular de l’IR Sant Pau i una de les autores de l’estudi, destaca que “no és tant la quantitat de LDL o HDL com la seva qualitat el que determina el risc residual d’ictus isquèmic. Aquest estudi confirma que algunes alteracions qualitatives de les lipoproteïnes, com ara l’augment de càrrega elèctrica negativa a la LDL i la HDL (LDL(-) o HDL(-)), podrien tenir un paper causant en la progressió de malalties cardiovasculars”.
Un aspecte destacat és que aquestes alteracions qualitatives es mantenen tot i la introducció precoç de medicaments com les estatines. “Això suggereix que aquestes modificacions tenen arrels profundes en la fisiopatologia del pacient. Malgrat això, un any després de l’ictus, gràcies a les intervencions terapèutiques com estatines i antiagregants, així com possibles millores en els hàbits de vida, les lipoproteïnes van mostrar una millora significativa” afegeix Benítez.
Així les LDL es van tornar menys susceptibles a oxidació i agregació, mentre que les HDL van recuperar parcialment les seves propietats protectores. A més, es va observar una disminució en els nivells de LDL(-) i HDL(-), subtipus electronegatius de lipoproteïnes amb alt potencial aterogènic. “Això pot significar que les intervencions terapèutiques tenen la capacitat de revertir parcialment els efectes perjudicials d’aquestes alteracions”, afegeix Núria Puig, investigadora també del grup de Bioquímica Cardiovascular i primera autora de la publicació.
