El sexisme a les lletres de les cançons més populars a Espanya s’ha incrementat significativament durant els darrers 20 anys i especialment en l’última dècada, segons una investigació liderada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). El treball analitza més de 2.000 cançons d’entre el 1960 i el 2022. Els resultats mostren que un 51% tenen lletres amb expressions sexistes. Es tracta d’un estudi científic pioner, per l’ús d’eines d’anàlisi de contingut basades en tècniques d’intel·ligència artificial. L’estudi s’ha publicat a la revista ‘Cogent Arts & Humanities’. L’expansió de les plataformes d’streaming, sense filtres que sí que s’apliquen per exemple a les ràdios, pot explicar part del fenomen.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
L’autora principal de l’article, Laura Casanovas-Buliart, destaca que tot i que hi ha hagut avenços en la igualtat i la lluita feminista, les lletres de moltes cançons “segueixen perpetuant estereotips nocius”. L’estudi deriva del treball de fi de grau, supervisat pel director del grup Web Science and Social Computing del Departament d’Enginyeria de la UPF, Carlos Castillo. Castillo afirma que l’augment de masclisme a les cançons dels darrers anys es manifesta sobretot en la hipersexualització i objectificació del cos de la dona o amb idees relacionades amb la possessió i el control per part dels homes.
A l’estudi, s’apunten diverses causes de l’augment dels discursos sexistes a les cançons analitzades. D’una banda, es fa referència a la influència del context social i històric en la producció artística, en considerar que la música reflecteix els valors del marc cultural en què se circumscriu. L’estudi recorda que la societat espanyola encara no s’ha desprès de l’herència històrica dels estereotips tradicionals de gènere ni de la xacra de la violència masclista, malgrat els últims avenços socials i polítics en matèria d’igualtat i de l’auge del moviment feminista especialment des de 2018. El treball apunta una altra possible causa: la creixent substitució de la ràdio per les plataformes d’streaming com a principal canal de consum de música. En aquestes plataformes, no hi ha els criteris de filtre o selecció aplicats pels responsables dels espais musicals de la ràdio. L’algorisme de les plataformes també col·loca aquest tipus de cançons més amunt a les seves llistes. Segons la investigació, això genera un “bucle de retroalimentació”.
Per desenvolupar aquest estudi, un dels reptes principals ha estat examinar una mostra tan voluminosa de cançons (més de 2.000) gairebé sense comptar amb dades prèvies de les lletres d’aquestes cançons etiquetades pel seu nivell de sexisme. Davant d’aquest repte, els investigadors han creat un nou mètode per fer viable i factible l’examen de grans volums de dades en un període de temps raonable. Han entrenat un model computacional per detectar automàticament el sexisme a les cançons, a partir de dades etiquetades manualment, usant tècniques d’aprenentatge de màquina i intel·ligència artificial. Per entrenar el sistema, s’han utilitzat dades etiquetades manualment procedents d’una iniciativa de crowdsourcing, un tipus de dades que caldrà continuar ampliant de cara al futur per perfeccionar el sistema de processament actual, expliquen des de la UPF.
Afegeixen que els resultats de la investigació i la creació del nou sistema de processament de dades poden contribuir a detectar i monitoritzar amb més facilitat i eficàcia els biaixos sexistes de les cançons. En aquest sentit, Castillo apunta que igual que es demana a les plataformes de mitjans socials que redueixen la visibilitat del contingut radical o xenòfob, es podria demanar a les plataformes d’streaming que no donin tanta visibilitat a cançons que promouen comportaments masclistes.
