L’exposició a les altes temperatures ambientals s’associa a una menor connectivitat en tres xarxes cerebrals en preadolescents. Això suggereix que la calor pot impactar en la funció cerebral. Ho conclou un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), en col·laboració amb l’Erasmus University Medical Center Rotterdam i el Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa (CIBERSAM). L’estudi va comptar amb 2.229 infants d’entre 9 i 12 anys de la cohort ‘Generació R’ de Rotterdam (Països Baixos). Els resultats s’han publicat a ‘Journal of the American Academy of Child&Adolescent Psychiatry’.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Les dades de connectivitat funcional de les xarxes cerebrals, és a dir, com les diferents regions del cervell es comuniquen i col·laboren entre si, es van avaluar a partir de ressonàncies magnètiques en estat de repòs, quan els infants no estaven duent a terme cap tasca activa. Les estimacions de temperatura mitjana diària es van obtenir a partir del model climàtic urbà UrbClim, desenvolupat per l’Institut Flamenc de Recerca Tecnològica. La temperatura es va calcular per al període 2013-2015, assignant valors mitjans diaris a cada participant en funció de l’adreça del seu domicili.
Una temperatura ambiental més alta durant la setmana anterior a l’avaluació per ressonància magnètica es va associar amb una menor connectivitat funcional dins de les xarxes medial-parietal, de saliència i de l’hipocamp, essencials per al bon funcionament del cervell. Això implica que les àrees del cervell podrien treballar de manera menys sincronitzada, afectant processos com l’atenció, la memòria i la presa de decisions. La xarxa medial-parietal està relacionada amb la introspecció i la percepció sobre un mateix; la xarxa de saliència s’encarrega de detectar estímuls en l’entorn i prioritzar què mereix la nostra atenció; i la xarxa de l’hipocamp és fonamental per a la memòria i l’aprenentatge.
Els resultats de la investigació indiquen que l’associació entre altes temperatures i menor connectivitat funcional va ser més intensa el dia anterior a l’exploració cerebral i va disminuir progressivament en els dies posteriors. En canvi, les baixes temperatures mitjanes diàries no es van relacionar amb la connectivitat funcional.
La investigadora d’IDIBELL i ISGlobal i primera autora de l’estudi, Laura Granés, explica que la hipòtesi és que la deshidratació podria explicar els resultats, ja que els nens són particularment susceptibles a la pèrdua de líquids quan s’exposen a la calor, fet que pot afectar la connectivitat funcional de les xarxes cerebrals. La també investigadora i autora sènior de l’estudi Mònica Guxens ha afegit que en l’actual situació d’emergència pel canvi climàtic, les polítiques de salut pública dirigides a protegir els infants i adolescents de les altes temperatures poden contribuir a reduir els seus possibles efectes sobre la funció cerebral.
