Cada cop tenim menys temps i més pressa. Aquesta sensació generalitzada de no arribar a tot, d’anar sempre de corcoll, pot semblar un mal menor… però no ho és. Segons experts de la UOC i dades recents, l’estrès provocat per la falta de temps ja és una de les principals causes de baixa laboral i pot tenir greus conseqüències per al cervell i la salut mental.
L’any passat es van registrar més de 600.000 baixes laborals per trastorns mentals a Espanya, un 17% més que l’any anterior. L’estrès —ja sigui laboral, financer o personal— és el gran protagonista d’aquesta tendència preocupant. Segons el Ministeri de Sanitat, gairebé una de cada quatre persones que visita l’atenció primària té algun problema de salut mental, amb l’ansietat i la depressió com a principals diagnòstics.
Però, què ens està passant realment?
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
La societat de la velocitat
Francesc Núñez, professor de sociologia de la UOC, ho té clar: vivim en una societat que no para d’accelerar-se. «La quantitat d’accions per unitat de temps ha augmentat. Ens han venut que la tecnologia ens estalviaria temps, però ha passat just el contrari», assegura. Les pantalles, les notificacions constants, la burocràcia digital… tot s’ha tornat més ràpid però també més exigent i estressant.
Aquesta sobrecàrrega ha portat a una pèrdua de «ressonància amb el món», un concepte que descriu la sensació de desconnexió amb la realitat, que es torna freda, mecànica i sense sentit. I això ens passa factura: insatisfacció, frustració, solitud… i una onada de baixes laborals per malestar emocional.
El cervell sota pressió
Des de la neurociència, la professora Diego Emilia Redolar explica com la pressió del temps desferma una allau de cortisol, l’hormona de l’estrès, que afecta directament tres àrees del cervell: l’amígdala (emocions), l’escorça prefrontal (decisions) i l’hipocamp (memòria).
Quan vivim estressats, l’amígdala s’hiperactiva i ens fa més propensos a l’ansietat. L’escorça prefrontal es bloqueja i prenem pitjors decisions. I l’hipocamp s’atrofia, reduint la capacitat d’aprendre i recordar. «A diferència d’altres parts del cervell, els danys en l’hipocamp poden ser permanents si l’estrès es manté», adverteix Redolar.
Com recuperar el temps (i la vida)
Davant aquest panorama, què podem fer? Núñez aposta per un canvi profund: recuperar la conversa real, la introspecció i la concentració. «Cal deixar espais lliures de pantalles, fomentar la ‘unitasca’ i tornar a parlar cara a cara», explica. Cites de set minuts sense mirar el mòbil poden ser més terapèutiques del que pensem.
Redolar, per la seva banda, recomana estratègies pràctiques: fer exercici, meditar, dormir bé, menjar saludable, evitar la cafeïna en excés i, sobretot, aprendre a dir «no». Fins i tot una simple llista de tasques pot ajudar a reduir l’estrès, perquè dona la sensació de control, un factor clau per mantenir a ratlla el cortisol.
