Viure en primera persona una catàstrofe, un accident o un acte violent pot desencadenar reaccions típiques de l’estrès posttraumàtic. Saber identificar aquest trastorn i actuar a temps pot ser clau per a una millor recuperació emocional. L’estrès posttraumàtic sorgeix després de situacions d’impacte com catàstrofes naturals, accidents greus, agressions, abusos o guerres. Tant si són fets puntuals com si s’allarguen en el temps, tots comparteixen un fort impacte emocional. Inicialment, les reaccions com el xoc o la negació són normals i serveixen de mecanisme de defensa, però quan aquestes reaccions persisteixen o augmenten en intensitat, poden convertir-se en un trastorn de salut mental.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Els símptomes més comuns inclouen labilitat emocional, dificultats de concentració, records intrusius (flashbacks), rumiació constant, evitació de situacions relacionades amb el trauma i una sobreactivació física com problemes de son, tensió muscular o alteracions de l’apetit. El trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) s’identifica quan els símptomes es mantenen en el temps, interfereixen en la vida quotidiana i resulten incapacitants. Davant aquesta situació, es recomana buscar ajuda professional.
No totes les persones que passen per un trauma desenvolupen TEPT. Factors com la intensitat del trauma, l’absència de suport social, experiències traumàtiques prèvies o antecedents familiars de problemes de salut mental poden incrementar el risc. En canvi, comptar amb suport social, afrontar activament l’experiència i tenir plans de contingència eficaços poden actuar com a factors protectors. Per gestionar l’estrès posttraumàtic, es recomana entendre les pròpies reaccions com a normals davant fets excepcionals, donar espai a les emocions, buscar i oferir ajuda, mantenir una rutina saludable i generar una sensació de control mitjançant activitats diàries.
Els infants i adolescents també poden patir estrès posttraumàtic, manifestant-ho a través de símptomes físics, dificultats de concentració, regressions, conductes disruptives o aïllament social. És fonamental que comptin amb el suport d’un adult que els ajudi a entendre i gestionar el que ha passat, adaptant la informació a la seva edat i mostrant emocions d’una manera natural i comprensible. Afrontar adequadament l’estrès posttraumàtic pot marcar una gran diferència en la recuperació emocional, tant en adults com en infants, reforçant la resiliència i la capacitat d’adaptació davant les adversitats.
