Un estudi de l’Institut de Diagnosi Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) ha detectat la presència d’additius associats al plàstic en el 85% dels 109 aliments que han analitzat. Publicat a la revista ‘Journal of Hazardous Materials’, l’estudi apunta que els plastificants alternatius als ftalats són els més freqüents i que, malgrat l’elevada exposició diària de les persones a aquests compostos, els valors mitjans d’ingesta trobats són inferiors a les recomanacions de l’autoritat sanitària europea. Ara bé, els autors sí consideren un escenari d’alta exposició per a lactants i infants petits. Els valors se superen en dos compostos, el ftalat DEHP i l’organofosforat EHDPP.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
L’estudi indica que s’han observat diferències significatives en funció del tipus d’envàs i, per tant, el material en contacte amb els aliments influeix en la presència de compostos. Per exemple, han trobat concentracions d’alguns plastificants com el citrat de tributil acetil en envasos de vidre, cosa que creuen que podria explicar-se per la capa de vernís polimèric present a les tapes metàl·liques d’aquests productes.
També han analitzat plats preparats per cuinar en envasos de polipropilè. Per determinar la transferència dels plastificants durant la cocció al forn o al microones, van fer assajos en condicions reals i van analitzar els aliments abans i després del cuinat. Els resultats mostren que els processos de cocció augmenten l’exposició als compostos fins a 50 vegades. Així, recomanen no escalfar el menjar en aquest tipus d’envasos.
En total, s’han identificat 20 plastificants diferents, amb variabilitat segons la categoria alimentària i la marca del producte.
Demanen legislacions més estrictes per a alguns compostos
Malgrat que es compleixen les legislacions vigents, els investigadors defensen que «caldria implementar legislacions més restrictives per a aquells compostos dels quals ja es coneixen efectes nocius a determinades dosis». Els resultats situen els nivells totals de plastificants en un valor mitjà de 61 nanograms per gram, tot i que arriben a assolir nivells de fins a 22 micrograms per gram.
En el cas dels lactants, la ingesta mitjana diària total arriba als 2262 nanograms per quilogram de pes i als 1155 nanograms per quilogram en infants d’un a tres anys. En aquestes etapes, a més dels aliments infantils, la carn suposa una font important d’ingesta.
La legislació de la Unió Europea no estableix un nivell màxim d’additius plàstics en aliments, sinó que garanteix la seguretat alimentària a través de la regulació dels materials destinats a entrar en contacte amb els aliments, establint els límits màxims de migració per a certes substàncies.
Segons apunten, la indústria alimentària ha deixat de fer servir additius plàstics dels quals s’ha demostrat l’elevada toxicitat, però m’ha incorporat de nous, com alguns citrats i adipats, considerats a priori de menor toxicitat. Tanmateix, remarquen que alguns estudis recents indiquen que alguns d’aquests compostos alternatius també provoquen efectes adversos per a la salut a llarg termini.
En l’estudi s’han avaluat simultàniament les concentracions d’èsters organofosforats, ftalats i plastificants alternatius en diferents categories d’aliments (aliments infantils, cereals, lactis, ous, peixos, carns, fruites i hortalisses, llegums, dolços, olis i condiments). S’han seleccionat segons el patró de consum a Espanya, d’acord amb dades del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, caracteritzat per un alt consum d’aliments frescos (prop del 40%), així com per l’augment de la venda de productes envasats en plàstic i menjars preparats.
