Protecció Civil ha demanat el confinament de nou municipis de tres comarques, la Segarra, la Noguera i l’Urgell pels incendis que cremen aquest dimarts a Torrefeta i Florejacs i Sanaüja. Ambdós municipis pertanyen a la Segarra, però la zona limita amb les comarques veïnes, i molts dels municipis confinats hi pertanyen. En concret, Protecció Civil ha enviat una alerta de telefonia mòbil als habitants de Vilanova de l’Aguda, Artesa de Segre, Ponts, Cabanabona, Oliola (tots aquests a la Noguera), Guissona, Sanaüja i Torrefeta i Florejacs (Segarra) i Agramunt (Urgell). Ambdós focs són majoritàriament agrícoles i el primer afecta 1.000 hectàrees de superfície i evoluciona «fora de capacitat d’extinció», mentre que el segon en crema 40.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
En una nota de premsa els Bombers expliquen que treballen en un escenari de «simultaneïtat d’incendis» a la Segarra, a la Regió d’Emergències de Lleida. El foc de Sanaüja (avís 14.30 hores), s’ha estabilitzat a les 15.52, però ha revifat i es considera actiu. A les 17.08 ha començat l’incendi de Torrefeta i Florejacs, que evoluciona «fora de capacitat d’extinció».
Ambdós incendis s’han agreujat per les tempestes que afecten el Pallars Jussà i, amb menys intensitat, l’Alt Urgell, la Noguera i la Segarra. Encara que plou en algunes parts dels incendis, els vents superiors als 90 quilòmetres per hora provoquen comportaments «erràtics» en els focs. Aquesta ha estat la causa principal de la revifada de Sanaüja, apunta el cos d’extinció.
Ambdós incendis evolucionen en funció d’aquestes males condicions, cosa que fa que «calgui redissenyar contínuament» l’estratègia d’extinció per salvaguardar la seguretat dels efectius sobre una àrea de més de 2.000 hectàrees. A efectes de protecció de la població, s’han confinat 25.512 hectàrees per precaució a causa del comportament erràtic de l’incendi i l’espessa columna de fum, que ha format un pirocúmul de 14.000 metres d’altitud, un fenomen d’unes dimensions «mai observades a Catalunya».
