Les addiccions al joc augmenten entre els joves. La cap de la Unitat de Joc Patològic i Addiccions Comportamentals de l’Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez, alerta en una entrevista a l’ACN que la franja en què més ha augmentat aquest trastorn és la dels menors de 25 anys i que el joc estratègic, com són les apostes esportives o els casinos, han incrementat molt.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
Fa uns dies va transcendir que Barcelona acollirà la fira de casinos i apostes més gran del món, l’ICE, que a partir del 2025 obrirà portes al recinte firal de Gran Via. La captació de la fira va ser criticada de seguida pel conseller de Salut, Manel Balcells, per promoure un model de societat «on sempre perden els més vulnerables». Segons un informe sobre trastorns comportamentals del Ministeri de Sanitat del 2022 (enquesta EDADES), es calcula que l’1,7% de la població «mostraria un possible joc problemàtic o trastorn del joc».
El 2005, el que es coneix com a joc no estratègic centrava el 84% de les consultes. Durant aquests anys, l’addicció al joc en màquines escurabutxaques ha anat reculant, amb 93 pacients el 2022 (43%), i el joc estratègic, que era residual el 2005 (1,5%), pràcticament l’ha igualat (83 pacients, el 39%, l’any passat). Jiménez demana protegir els adolescents i joves com a col·lectiu de risc i reclama campanyes de prevenció ja des de l’escola: «Veiem que no arribem a temps perquè no tenen la percepció que sigui un risc».
Un altre factor de risc per desenvolupar un trastorn del joc i altres problemes de salut mental és haver començat a jugar en una edat precoç. Jiménez exposa que en un estudi fet a nivell estatal van observar que el 36% dels pacients per addicció al joc havien començat a jugar abans de l’edat legal, els 18 anys.
El Govern espanyol va introduir el 2020 limitacions importants a la publicitat del joc, que va quedar restringida a la matinada i en va prohibir l’ús de famosos com a reclam. D’altra banda, la cap de la unitat percep que cada vegada hi ha més consciència del problema entre els pacients que arriben a l’hospital, que minimitzen menys l’addicció i les conseqüències que comporta, com el patiment personal en forma d’aïllament i irritabilitat; la pèrdua de relacions familiars i l’acumulació de grans deutes. Les addicions comportamentals i el trastorn al joc tenen una resposta «bastant favorable al tractament» i que el que sol ser més difícil és aquesta situació prèvia a reconèixer l’addició, conclou Jiménez.
