Un estudi liderat per la Universitat de Barcelona (UB) ha descobert un sorprenent mecanisme que utilitzen les cèl·lules quan necessiten reparar un teixit. Els investigadors han comprovat que l’ADN es reorganitza dins de les cèl·lules durant el procés de regeneració després d’una lesió.

La recerca, realitzada amb mosques de la fruita, mostra que determinades regions de l’ADN que estan molt allunyades entre elles poden entrar en contacte durant la regeneració. A més, aquests contactes serien necessaris perquè la reparació dels teixits sigui eficient.

Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista científica Science Advances.

L’ADN no està simplement estirat dins de les cèl·lules

Tot i que sovint imaginem l’ADN com una llarga cadena, la realitat dins de les cèl·lules és força més complexa. L’ADN està plegat i organitzat en tres dimensions.

Aquesta estructura permet que fragments que es troben molt separats dins de la seqüència genètica puguin acostar-se físicament.

Aquests contactes es coneixen com a llaços de cromatina i poden tenir un paper important en l’activació dels gens.

Ara, la investigació de la UB apunta que aquesta organització tridimensional també seria clau durant la regeneració dels teixits.

Què passa amb l’ADN quan hi ha una lesió?

Per estudiar aquest fenomen, els investigadors han analitzat els discs imaginals de l’ala de la mosca Drosophila melanogaster. Són uns teixits que, durant el desenvolupament de l’animal, acabaran formant les ales.

Durant el procés de regeneració, els científics han identificat tres contactes concrets entre diferents regions de l’ADN.

Posteriorment, han comprovat que aquests contactes tenen una funció directa en la reparació del teixit.

Alterar aquests contactes redueix la regeneració

Un dels resultats més destacats de l’estudi va arribar quan els científics van modificar les regions responsables d’establir aquests contactes.

En fer-ho, la capacitat regenerativa dels teixits es va reduir de manera significativa. En canvi, el desenvolupament habitual de l’organisme es mantenia pràcticament intacte.

«Quan vam alterar les regions responsables de formar-los, la capacitat regenerativa dels teixits es va reduir de manera significativa, mentre que el desenvolupament normal de l’organisme es mantenia pràcticament intacte», explica Carlos Camilleri-Robles, investigador de la UB i de l’Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona (IBUB) i un dels primers autors de l’estudi.

Una nova pista per entendre com es reparen els teixits

La investigació està liderada per Montserrat Corominas, catedràtica de la Facultat de Biologia i de l’IBUB. Palmira Llorens-Giralt (UB-IBUB) figura com a primera autora.

També hi han participat investigadors del Centre Nacional d’Anàlisi Genòmica (CNAG), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i la Universitat de Lausana.

Els resultats aporten noves pistes sobre el paper que té l’arquitectura tridimensional de l’ADN. La seva organització no només permet regular l’activitat dels gens, sinó que també pot ser fonamental perquè els teixits responguin davant d’una lesió i puguin regenerar-se.