Els veïns de Paiporta estan indignats per la visita de les autoritats aquest diumenge al municipi, un dels més afectats per la riuada del País Valencià. Els carrers encara estan plens de fang, els cossos d’emergència busquen desapareguts i tenen la sensació que no arriben els recursos suficients. Critiquen com s’està gestionant la crisi i demanen responsabilitats polítiques. “No és possible que hagi mort tanta gent i que no rodin caps”, diu Carlos Martínez a l’ACN. Una altra veïna, Eva García, assegura que “no són morts, són assassinats”. “El recolzament que necessitem no és el de l’abraçada o les paraules tendres, és el de les màquines”, afegeix. També lamenten que aquest diumenge s’hagi restringit el pas del voluntariat a la zona zero.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
Són molts els veïns que comencen a demanar responsabilitats i la dimissió dels gestors de l’emergència per la gota freda al País Valencià, i la comitiva comitiva d’aquest diumenge al matí encapçalada pel rei Felip VI; el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, no ha estat ben rebuda a Paiporta. No han pogut ni accedir als carrers del poble perquè diversos veïns els han llançat fang i els han escridassat. També s’han sentit crits de dimissió i d’”assassí”. “Ells no venien a fer res”, ha remarcat l’Eva. Després havien de desplaçar-se a Xiva, però han anul·lat la visita.
Moments de tensió que han estat el tema de conversa durant tot el migdia en una de les zones més castigades per la dana. “Mazón el que hauria de fer és demanar perdó per la mala gestió”, ha exclamat Eva García. “No són morts, són assassinats perquè ningú no ens va avisar”, afegeix. En la mateixa línia, Carlos Martínez, es pregunta “qui era el responsable d’activar l’alarma?”. “No és possible que hagi mort tanta gent i que no rodin caps. Tots els veïns estem indignats, no tinc familiars morts, però sí amics”, ha continuat.
El Carlos explica que quan va venir la barrancada, es trobava al carrer. Va poder aferrar-se a un arbre i quan portava tres quarts d’hora enganxat, va rebre l’alarma al mòbil mentre el seu amic s’ofegava dins el cotxe a escassos metres seu. “Qui paga les vides humanes?”, crida. “Jo els agafaria aquí 15 dies, llevant fang i passant calamitats. No tenint aigua i no tenint llum, ni res, aquí amb la pala”, diu Antonio Casas que ha perdut tot el que hi havia dins de casa seva per l’aiguat. I la seva filla, Míriam Casas, lamenta que avui no deixin entrar els voluntaris que s’han “bolcat” en la catàstrofe. “No hi ha dret”, afegeix.
