Els Agents Rurals constaten que el factor humà es manté com el 90% dels causants dels incendis forestals i agrícoles. D’aquests, un 36% rau en la negligència. «Normalment corresponen a fets molt habituals perquè la gent no és conscient que fa quelcom prohibit o de manera incorrecta», avisa el sotsinspector especialitzat en investigació d’incendis, Quico Rivera. Són descuits «molt comuns», com utilitzar maquinària sense autorització, o també hi ha persones procedents d’altres cultures que conceben com a habitual fer una petita brasa al bosc per coure carn. Els Agents Rurals ressalten que la incorporació de drons i de la unitat canina els ha permès perfeccionar les investigacions per determinar els origens d’aquests focs.

 NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!

El 10% dels incendis s’atribueixen a causes naturals. Pel que fa a les causes humanes, el 13% té l’origen en un accident, el 15% són per motius intencionats i un 25% queda sense identificar. El gruix restant prové de la negligència, amb accions del tot inconscients que els Agents Rurals demanen revertir. «És tan senzill com que les màquines de tall radial s’utilitzin amb pantalles o que es demani autorització per l’ús de determinada maquinària tècnica o agrícola», insisteix Rivera, que recorda que el Pla Alfa restringeix els permisos en funció del risc d’incendi.

Aquest sotsinspector insisteix que rere la negligència que provoca la majoria d’incendis «no acostuma a haver-hi cap comportament excepcional». «Cal ser conscients que moltes activitats intrínsecament ja duien un perill associat», insisteix, en el marc d’una recreació d’investigació feta aquest divendres a Viladecans (Baix Llobregat).

Rivera apunta que probablement la negligència es manté estancada en prop del 40% dels causants d’incendis degut, també, a l’arribada de població forana, «amb altres costums i marcs legals que impedeixen assimilar els riscos». Posa com a exemple l’encesa de brases en zones de risc, «que molts ciutadans creuen que no estan mal fetes fins que fan un procés de consciència i adaptació».

Els Agents Rurals destaquen que la tasca investigadora per esclarir les causes va del bracet de la capacitat del cos per millorar la divulgació de riscos, «perquè coneixent l’enemic, pots fer polítiques que ajudin a regular les activitats i fer millor prevenció».

En aquest sentit, el cos s’ha especialitzat els últims anys per millorar l’efectivitat i la rigidesa de les proves recopilades als incendis. El cap de l’àrea regional de Barcelona, Jaume Torralba, detalla que tots els membres dels Agents Rurals estan formats en investigació d’incendis per tal d’actuar el més ràpid possible «i trobar evidències físiques importantíssimes».

Precisa que la prioritat és arribar a l’incendi tan aviat com es pugui per començar a recollir proves en el punt d’origen, és a dir, a la cua, «mentre els Bombers centren els seus esforços al cap perquè no avanci». Admet, però, que el nombre d’efectius que actualment formen els Agents Rurals impedeix garantir aquesta immediatesa les 24 hores del dia, però confia que l’ampliació de la plantilla prevista els pròxims anys permeti resoldre aquesta mancança.

Torralba apunta que, quan els agents arriben al lloc d’inici, observen diversos vestigis per tal d’identificar la direcció de les flames i acotar l’àrea on presumptament ha començat el foc. Entre l’especialització que ha incorporat el cos els últims anys hi destaca l’ús de drons per tenir una visió alçada que permeti identificar millor l’origen.

També ha estat un «gran avenç» comptar des del 2020 amb una unitat canina, «que ajuda a veure allò que els ulls dels agents no perceben». Ho destaca el sotsinspector de l’àrea de Grups Especials, Lluís Pallarès. En aquest cas, els gossos s’activen quan no hi ha cap causa evident respecte a l’inici del foc o quan hi ha sospites que s’han pogut utilitzar acceleradors.

Si es tracta d’aquesta segona circumstància, el rastreig fet pels gossos permet corroborar l’ús d’aquests productes «i donar solidesa a les proves que s’entreguen al jutge». «Abans de la unitat canina podíem tenir sospites, però no hi havia evidència, mentre que ara podem determinar el punt exacte on hi ha l’accelerador i recollir una mostra per dur-la a laboratori», relata Pallarès. La unitat canina intervé en una vintena d’investigacions d’incendis cada estiu.

Més població però menys incendis

D’altra banda, els Agents Rurals han exposat aquest divendres les dades d’evolució dels incendis en el conjunt dels últims 25 anys. Segons el cos, malgrat la població a Catalunya ha anat en augment, el nombre de focs ha disminuït.

Dels més de 800 incendis registrats el 2000 i més de 900 el 2005 –en un moment en què la població era d’entre 6 i 7 milions d’habitants–, s’ha passat a un registre d’uns 450 incendis l’any passat –amb quasi 8 milions de persones–. «Queda de manifest que la feina preventiva ajuda a millorar la consciència de risc», ha assegurat Torralba.