Segons l’acusació, el presumpte frau s’eleva a 828.000 euros. El cas fa referència a irregularitats detectades en les altes i cotitzacions d’uns 90 treballadors entre els anys 2014 i 2018.

Durant el judici, un sotsinspector de la Inspecció de Treball ha assegurat que el club va “obstruir” la investigació. Tot i això, ha explicat que van poder corroborar irregularitats en les altes de jugadors i en les jornades declarades.

La Inspecció de Treball apunta irregularitats

El funcionari ha relatat que el club els va impedir l’entrada a les oficines del Camp d’Esports. Finalment, hi van poder accedir amb el suport de la Guàrdia Civil.

Davant la manca de col·laboració, la Inspecció va calcular el presumpte frau a partir dels contractes professionals registrats a la Federació Catalana de Futbol. A més, també va fer estimacions sobre les hores treballades consultant els minuts disputats pels futbolistes, les concentracions i els entrenaments.

En aquest sentit, el sotsinspector ha posat un exemple clar. Segons ha dit, “un jugador que juga tots els partits no pot declarar un 10% de la jornada”.

També ha afirmat que, en algun cas, es va detectar que algun jugador cobrava la prestació d’atur i, al mateix temps, disputava partits amb el club. Segons la Inspecció, la Tresoreria General de la Seguretat Social ja havia detectat un deute important i havia observat jornades laborals declarades molt baixes.

El testimoni d’un jugador

Un jugador de la temporada 2017-2018, Carlos Lázaro Vallejo, ha declarat per videoconferència que va veure que “alguna cosa no quadrava” en el seu contracte.

Segons ha explicat, entenia que el salari pactat corresponia a una jornada completa. Després, però, va comprovar que la seva base de cotització constava només com a 25% de la jornada.

El futbolista ha afegit que el club va acabar resolent aquest conflicte al cap d’uns mesos.

La defensa nega el delicte penal

Per la seva banda, la defensa d’Albert Esteve ha admès la possibilitat que s’hagués produït una infracció administrativa. Amb tot, ha negat que els fets constitueixin un delicte penal.

L’argument de la defensa és que el club donava d’alta i pagava sou als jugadors professionals, mentre que els amateurscobraven compensacions econòmiques. Esteve ha declarat que mai no va voler defraudar la Seguretat Social, que no s’ocupava dels contractes i que el club estava fiscalitzat per la federació.

A més, segons l’informe pericial d’un expert comptable proposat per la defensa, el deute pujaria a 335.000 euros, menys de la meitat del que sostenen la Fiscalia i la Seguretat Social.

Responsabilitats econòmiques i judici vist per a sentència

Durant la vista, l’actual adjunt a la presidència del Lleida Club de Futbol, Marc Torres, ha afirmat que aquesta entitat hereva del Lleida Esportiu podria assumir subsidiàriament uns 248.000 euros.

Malgrat això, la Fiscalia manté la petició de 6 anys de presó per a Albert Esteve. També reclama que ell i les dues entitats esportives, com a responsables civils subsidiàries, indemnitzin la Seguretat Social amb l’import presumptament defraudat.

A més, el ministeri públic ha sol·licitat una multa del triple de la quantitat atribuïda i que, durant 6 anys, no pugui obtenir subvencions públiques ni acollir-se a beneficis fiscals.

El judici ha quedat vist per a sentència.