Un estudi recent de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona ha revelat que l’adherència a la dieta mediterrània a Barcelona és baixa o moderada entre la majoria de les llars urbanes. La investigació posa de manifest que existeixen desigualtats socials i territorials molt significatives que condicionen l’accés a una alimentació saludable.
El treball, elaborat a partir de l’índex MEDLIFE adaptat, situa l’adhesió global a 8,12 sobre 20, una puntuació que baixa fins a 7,65 en el cas de les llars amb ingressos baixos i amb menors de 16 anys. Segons els investigadors, factors com els ingressos, el gènere de la persona sustentadora principal i la presència de menors a casa són determinants en la qualitat de la dieta. També en la capacitat d’accedir a productes saludables.
La diferència segons el gènere
Un dels aspectes destacats de l’estudi és la diferència segons el gènere: les llars on la sustentadora principal és una dona mostren una millor adherència a la dieta mediterrània. Però aquesta tendència es reverteix quan hi ha menors a càrrec. L’informe conclou que la sobrecàrrega de responsabilitats familiars repercuteix directament en la qualitat de la dieta, especialment en llars amb pocs recursos.
La investigació també remarca la importància de l’entorn social i territorial. Més de 140.000 persones viuen en zones censals amb alta vulnerabilitat alimentària a Barcelona. Una realitat que condiciona fortament els hàbits de consum. En barris amb mancances socioeconòmiques, l’accés a botigues de proximitat i aliments frescos és més limitat. Mentre que prolifera l’oferta de menjar ultraprocessat.
Pel que fa al consum d’aliments, l’estudi detecta una situació preocupant. Les llars urbanes presenten una baixa adherència a productes clau de la dieta mediterrània, com fruita, verdures, oli d’oliva, fruita seca, carn blanca, ous i lactis baixos en greix. A més, moltes llars consumeixen massa carns processades i aliments poc saludables. Els investigadors alerten que aquesta situació posa en risc la salut nutricional d’una part important de la població.
La presència de menors de 16 anys és un altre factor crític
La presència de menors de 16 anys és un altre factor crític. Segons l’estudi, aquestes llars tenen un consum insuficient de verdures, fruites, fibra i oli d’oliva. En canvi, les llars sense menors tendeixen a ingerir més ous, sal i carn vermella del recomanat. Les llars amb ingressos baixos també presenten un menor consum de verdures, peix i ingredients bàsics per al sofregit.
Davant d’aquestes conclusions, els investigadors recomanen que les administracions locals integrin la política alimentària en les estratègies socials i econòmiques. Algunes de les propostes inclouen augmentar el salari mínim, regular el lloguer, reforçar el parc d’habitatge públic, universalitzar els menjadors escolars. Així com millorar l’oferta alimentària als barris vulnerables i impulsar campanyes d’educació nutricional.
L’estudi deixa clar que l’adherència a la dieta mediterrània a Barcelona es troba en risc. I que només actuacions estructurals podran revertir la tendència i garantir un accés equitatiu a una alimentació saludable.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. 
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 
