Els microplàstics i els nanoplàstics (MNPL), les formes més petites i invisibles de contaminació plàstica, poden representar riscs per a la salut humana, com provocar l’aparició de danys en l’ADN i alterar els mecanismes essencials de comunicació cel·lular. Aquesta és una de les principals conclusions del projecte europeu PlasticHeal, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). El projecte forma part del CUSP -clúster europeu de recerca per entendre els impactes dels MNPL en la salut- i compta amb la participació d’11 institucions científiques europees. La investigadora principal, Alba Hernández Bonilla, diu que cal continuar recercant per esbrinar “si aquests efectes observats poden arribar a produir una malaltia específica”.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
L’equip de PlasticHeal ha investigat durant quatre anys com els microplàstics i els nanoplàstics interactuen amb l’organisme a diferents escales: en cultius cel·lulars humans, en models animals i en mostres biològiques de persones exposades. Els MNPL són fragments molt petits que es desprenen del plàstic que ens rodeja durant tota la seva vida útil, com quan es fa servir fins o es recicla. Aquests elements arriben a l’organisme principalment a través de dues vies: la inhalació dels que es troben a l’aire que respirem i la ingestió d’aliments i aigua que contenen aquests fragments.
Els resultats del projecte, que s’han presentat públicament aquest dimarts a Barcelona, han posat en evidència diversos mecanismes d’acció i possibles riscos per a la salut dels MNPL, com danys cel·lulars i estrès oxidatiu, que poden derivar en inflamació crònica, alteracions del sistema immunitari i més sensibilitat a altres contaminants coneguts, com l’arsènic o el tabac. Els investigadors assenyalen que aquests mecanismes i reaccions podrien estar relacionats amb diferents malalties, però això, remarquen, requereix més observació i estudis.
“L’important és saber si aquestes observacions que hem vist a nivell molecular poden connectar amb malalties concretes. I això és el que encara ens falta esbrinar. Tenim indicis, però calen més estudis per poder-ho certificar”, afirma Hernández Bonilla, catedràtica de Genètica de la UAB, en declaracions a l’ACN. Els investigadors també han comprovat que diversos tipus de MNPL tenen capacitat per travessar la barrera intestinal, accedir al torrent sanguini i distribuir-se per diferents òrgans i teixits. L’equip ha identificat com aquestes partícules entren a l’organisme, com es comporten a escala cel·lular i com s’acumulen a llarg termini.
“Els que considerem més importants per a la salut són els plàstics inferiors a la micra perquè quan arriben a l’organisme són capaços de travessar les barreres primàries, distribuir-se en la sang i acumular-se en els òrgans”, assenyala la líder d’aquest projecte europeu a gran escala. Els estudis també han començat a identificar grups de població amb un risc més elevat d’exposició o susceptibilitat, com persones amb malalties prèvies o determinades condicions ambientals. Aquesta és una línia de recerca que continua oberta per determinar l’abast real d’aquest risc. Els investigadors recalquen que els resultats avalen la necessitat d’analitzar més a fons els riscos derivats de l’exposició als MNPL amb l’objectiu d’establir nivells d’exposició segurs i criteris reguladors que protegeixin la salut pública.
