Víctimes i victimaris: ambivalència de rols. Aquest és el fil conductor del 6è Simposi d’Investigació Criminològica que tindrà lloc a la Universitat de Lleida (UdL) dijous i divendres d’aquesta setmana. Organitzat per la Societat espanyola d’aquest àmbit (SEIC) i la Facultat de Dret, Economia i Turisme de la UdL, reunirà més d’un centenar d’investigadors i acadèmics que treballen en criminologia des de diferents disciplines, com ara el dret, la psicologia o la sociologia.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
La trobada la inauguren el dia 26 de juny dos criminòlegs de la Universitat de Leiden (Països Baixos), Maarten Kunst i Janne van Doorn, que parlaran del trauma com a punt de connexió entre víctimes i delinqüents; mentre que la cloenda, el dia 27, anirà a càrrec de l’actual presidenta de la Societat Mundial de Victimologia, Gema Varona, i el president sortint de la Societat Europea de Criminologia, el catedràtic de Dret Penal de la UdL, Josep Maria Tamarit.
A més d’aquestes dos plenàries, el Simposi inclou una trentena de sessions paral·leles organitzades per temàtiques on es presentaran els darrers estudis i investigacions. Entre altres, estaran dedicades a diversos aspectes de les violències de gènere, la violència sexual en entorns digitals en jovent, el paper de les xarxes socials en la percepció del delicte, l’exclusió social generada pels sistemes penals, la seguretat urbana, la criminalització de les persones migrades, el règim obert penitenciari, la reintegració postpenal, les desigualtats en les garanties processals, el crim i els conflictes en contextos internacionals, la criminologia rural o la criminologia verda.
Una dels panells temàtics el protagonitzaran les investigadores i els investigadors de la UdL. Serà el de la violència per causa d’honor i matrimonis forçats. Encapçalats per la catedràtica de Dret Penal, Carolina Villacampa, durant la sessió analitzaran els fonaments teòrics d’aquesta violència, la seua percepció per part dels joves adults, quins són els enfocaments jurídics i institucionals dels matrimonis forçats des d’una perspectiva comparativa, així com algunes de les bones pràctiques aplicades per abordar-los a Catalunya, el territori de l’Estat on se’n detecten més.
