L’anunci de la Junta d’Andalusia d’aplicar una deducció fiscal de 100 euros al mes per a les persones celíaques ha estat rebut amb satisfacció. Sobretot per part de les associacions de pacients i col·lectius de consumidors. Aquesta ajuda, que es descomptarà en el tram autonòmic de l’IRPF, té com a objectiu compensar el sobrecost que suposa seguir una dieta sense gluten. Única forma de tractament per a la celiaquia.

El sobrecost d’una dieta sense gluten

Segons dades de la Federació d’Associacions de Celíacs d’Espanya (FACE), les famílies amb membres celíacs gasten de mitjana 1.000 euros més a l’any en la compra d’aliments específics. Productes bàsics com el pa, la pasta o les galetes sense gluten poden arribar a triplicar el preu de les versions convencionals. Per això, moltes persones afectades consideren que el suport fiscal és necessari i just, ja que la dieta sense gluten és per a ells l’equivalent a un tractament farmacològic.

Un pas endavant, però insuficient

Tot i que la deducció fiscal per a celíacs d’Andalusia ha estat celebrada, tant FACE com l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) creuen que la mesura hauria d’anar més enllà. Entre les seves propostes destaquen:

• Augmentar progressivament la deducció per acostar-se als 1.000 € anuals de sobrecost real.

• Estendre l’ajuda a totes les comunitats autònomes, ja que actualment només beneficia els contribuents andalusos.

Les entitats recorden que el tractament de la celiaquia no és opcional: evitar el gluten és l’única manera de prevenir complicacions de salut greus, com anèmies, problemes intestinals i un major risc de certs càncers.

Competència autonòmica i rapidesa en l’ajuda

El sistema fiscal espanyol permet que les comunitats autònomes introdueixin deduccions en el tram autonòmic de l’IRPF per motius personals i familiars. Aquest mecanisme té l’avantatge de ser ràpid i flexible, ja que no cal modificar la legislació estatal, un procés que pot durar anys. Per això, els experts recomanen que altres territoris segueixin l’exemple andalús mentre no hi hagi una deducció estatal harmonitzada. Aquesta fórmula, a més, permetria adaptar les ajudes a la realitat econòmica i sanitària de cada comunitat.

Una mesura esperada per al col·lectiu

El col·lectiu celíac, que a Espanya representa aproximadament l’1% de la població, ha reclamat històricament més suport públic. A diferència d’altres malalties cròniques que disposen de medicació subvencionada, els celíacs han d’assumir en solitari el cost d’una dieta terapèutica imprescindible. Per aquest motiu, la iniciativa andalusa es veu com un primer pas en el reconeixement de la celiaquia com a condició que requereix finançament públic, de la mateixa manera que altres tractaments mèdics.

Mirant cap al futur

La deducció andalusa suposa un alleujament parcial per a milers de famílies, però les associacions insisteixen que cal una estratègia estatal que garanteixi la igualtat d’oportunitats entre ciutadans, visquin on visquin. Mentrestant, la pressió dels pacients i de les entitats de consumidors podria empènyer altres comunitats a aprovar deduccions fiscals per a celíacs, convertint la iniciativa andalusa en un precedent per a la resta del país.