L’aprenentatge en línia ha aportat més tranquil·litat als estudiants universitaris, però també ha incrementat la fatiga mental i el tecnoestrès. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi internacional coliderat per la Universitat Autònoma de Barcelona, amb la participació de més de 3.700 alumnes d’educació superior.

La recerca, desenvolupada conjuntament amb la Universitat de Warwick i la Universitat Friedrich-Alexander d’Erlangen-Nuremberg, forma part del projecte europeu HealthyMindEd. Els resultats s’han publicat a la revista Cogent Education.

Un fort impacte emocional dels cursos marcats per la pandèmia

L’estudi constata que els nivells d’estrès, ansietat, depressió, insomni i esgotament s’han estabilitzat després del fort impacte emocional dels cursos marcats per la pandèmia. Els investigadors atribueixen aquesta millora a la flexibilitat que ofereixen els continguts digitals, que permeten als estudiants organitzar-se amb més autonomia i adaptar el ritme d’estudi a les seves necessitats.

Tot i això, la possibilitat d’accedir al material a qualsevol hora també té conseqüències negatives. La hiperconnectivitat, la pressió per estar sempre disponible i la saturació d’informació poden provocar sobrecàrrega cognitiva i fatiga mental. Aquest fenomen, conegut com a tecnoestrès, s’intensifica quan els estudiants tenen dificultats per gestionar les eines tecnològiques.

Augmentar la sensació de soledat

La manca d’interacció presencial i de contacte social també pot afectar l’experiència educativa i augmentar la sensació de soledat. A més, els autors alerten que encara hi ha poca recerca sobre el benestar del professorat universitari en l’etapa postpandèmica.

Per això, l’estudi recomana que les universitats adoptin plans integrals amb polítiques de desconnexió digital, recordatoris d’ús saludable i formació en autogestió per reduir l’impacte del tecnoestrès i afavorir un entorn acadèmic més saludable.