|
La matinada d'aquest diumenge, dia 27 de març, el rellotge s'haurà d'avançar una hora. Així, a les dues de la matinada, passaran a ser les tres, amb l'entrada en vigor de l'horari d'estiu que estableix la Directiva Europea.
Aquest canvi, que posa inici al període de set mesos d'horari d'estiu per al 2016, és una mesura d'estalvi i eficiència energètica que permetrà estalviar una mitjana d'entre 5 i 6 euros per llar a Catalunya –impostos inclosos-, segons dades de l'Institut Català d'Energia (ICAEN). En total, el canvi horari generarà un estalvi de 15 milions d'euros – amb impostos- a Catalunya i de 300 milions d'euros al conjunt de l'Estat entre les llars, els edificis del sector terciari i la indústria.
La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974 en produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació.
La mesura s'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
Així, l'objectiu de la mesura és reduir al màxim la despesa energètica generada per la il·luminació artificial. L'horari d'estiu permet no desaprofitar les hores de llum al matí i allargar el temps de llum natural a les tardes, de manera que el màxim nombre d'activitats diàries es puguin efectuar amb llum natural i es redueixi el consum d'energia associat a la il·luminació artificial.
A Catalunya la millora de l'eficiència energètica en els sistemes d'il·luminació domèstics -impulsada per la prohibició de comercialitzar bombetes incandescents i per la progressiva introducció de làmpades LED- ha reduït al 5,7% el pes que l'enllumenat té en el conjunt del consum d'energia a les llars i, per tant, l'impacte econòmic de la mesura.
Per això, un 90% de l'estalvi relacionat amb el canvi horari es produeix en el sector domèstic. Aquest estalvi es pot incrementar fent un ús responsable de l'energia mitjançant mesures com l'adequació del tipus d'il·luminació a cada necessitat o bé la instal·lació de sistemes electrònics de regulació del consum elèctric. En menor mesura, el canvi horari també genera estalvis en el sector serveis, el comerç i la indústria.
Demanen suprimir el canvi d'hora
La plataforma de la Iniciativa per la Reforma Horària ha demanat a les instàncies europees competents la supressió del canvi d'hora d'estiu i d'hivern. En un comunicat, la plataforma considera que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia però avui dia en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa, segons subratlla.
A més, la plataforma també apunta que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran.
La pràctica d'endarrerir el rellotge una hora a l'hivern i avançar-lo en estiu es va generalitzar de manera desigual a partir de 1974 en produir-se la primera crisi del petroli en la resposta alguns països van decidir avançar els rellotges per poder aprofitar millor la llum del sol i, per tant, consumir menys electricitat en il·luminació.
La mesura s'aplica com a directiva des de 1981 i ha estat renovada successivament cada quatre anys, segons recorda el Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme. Des de l'aprovació de la Novena Directiva, pel Parlament Europeu i Consell de la Unió, al gener de 2001, aquest canvi s'aplica amb caràcter indefinit. Aquesta Directiva està incorporada a l'ordenament jurídic espanyol per Reial decret 236/2002, d'1 de març.
Així, l'objectiu de la mesura és reduir al màxim la despesa energètica generada per la il·luminació artificial. L'horari d'estiu permet no desaprofitar les hores de llum al matí i allargar el temps de llum natural a les tardes, de manera que el màxim nombre d'activitats diàries es puguin efectuar amb llum natural i es redueixi el consum d'energia associat a la il·luminació artificial.
A Catalunya la millora de l'eficiència energètica en els sistemes d'il·luminació domèstics -impulsada per la prohibició de comercialitzar bombetes incandescents i per la progressiva introducció de làmpades LED- ha reduït al 5,7% el pes que l'enllumenat té en el conjunt del consum d'energia a les llars i, per tant, l'impacte econòmic de la mesura.
Per això, un 90% de l'estalvi relacionat amb el canvi horari es produeix en el sector domèstic. Aquest estalvi es pot incrementar fent un ús responsable de l'energia mitjançant mesures com l'adequació del tipus d'il·luminació a cada necessitat o bé la instal·lació de sistemes electrònics de regulació del consum elèctric. En menor mesura, el canvi horari també genera estalvis en el sector serveis, el comerç i la indústria.
Demanen suprimir el canvi d'hora
La plataforma de la Iniciativa per la Reforma Horària ha demanat a les instàncies europees competents la supressió del canvi d'hora d'estiu i d'hivern. En un comunicat, la plataforma considera que quan la mesura es va implementar, encendre o apagar el llum una hora abans implicava un canvi significatiu en l'ús d'energia però avui dia en què l'energia es fa servir en pràcticament tots els àmbits -aire condicionat, calefacció, equips de música i televisió, electrodomèstics, ordinadors- la diferència no és significativa, segons subratlla.
A més, la plataforma també apunta que el cos humà triga molt més d'un dia a adaptar-se a les variacions horàries, el que es tradueix en molèsties, especialment en infants i gent gran.
