Un estudi amb participació de la Universitat Pompeu Fabra ha revelat que els avortaments durant el confinament estricte per la covid-19 van caure un 24% a l’Estat espanyol. La recerca, publicada a la revista científica Population and Development Review, ha analitzat totes les interrupcions voluntàries de l’embaràs registrades entre 2016 i 2020. I conclou que aquest descens no es va deure a obstacles sanitaris, sinó a una reducció significativa dels embarassos no desitjats, especialment entre dones solteres.
L’estudi, titulat The Impact of COVID-19 on Abortions in Spain, ha estat elaborat per Libertad González, investigadora del Departament d’Economia i Empresa de la UPF i membre de la Barcelona School of Economics. També per Karina Trommlerová, de l’Institut de Polítiques Públiques de la Universitat Comenius de Bratislava. Les autores remarquen que durant el confinament els centres que practicaven interrupcions d’embaràs van continuar oberts i van ser considerats serveis sanitaris essencials. Fet que desmenteix la hipòtesi que el descens fos degut a limitacions d’accés.
Un canvi en el comportament social
Segons la investigació, els descensos es van produir tant a províncies amb clíniques especialitzades com a territoris sense centres que ofereixen aquests serveis. I tant en zones fortament afectades per la pandèmia com en regions amb incidència més baixa. Aquesta distribució homogènia reforça la idea que la causa principal va ser un canvi en el comportament social. I no una reducció en l’oferta sanitària.
Les investigadores expliquen que les restriccions estrictes de mobilitat i el confinament domiciliari van reduir dràsticament les oportunitats d’interacció social i, amb elles, les relacions sexuals fora de la convivència habitual. Aquesta dinàmica va afectar de manera desigual segons el perfil de les dones. Entre les no convivents amb parella, la caiguda dels avortaments va ser fins a un 45% superior que entre les dones que sí convivien amb la seva parella.
Un altre element destacat de l’estudi és que la reducció no es va frenar immediatament després del confinament. Durant els mesos posteriors, la taxa d’avortaments va continuar sent un 5% inferior a la que s’hauria esperat en absència de la pandèmia. Una tendència que es va mantenir tant entre dones solteres com entre convivents. Les autores assenyalen diverses possibles causes: menor activitat sexual, un ús més gran d’anticonceptius, o canvis en les intencions reproductives. També apunten que una proporció més alta dels embarassos concebuts en aquest període podria haver arribat finalment a terme.
Els nivells d’avortaments es van mantenir baixos
Fins al llarg del 2021, els nivells d’avortaments es van mantenir baixos, tot i que part d’aquest període va estar marcat per la segona onada de la covid-19. No va ser fins al febrer del 2022 que les xifres van tornar als valors previs a la pandèmia tant per a dones convivents com no convivents.
La recerca també destaca diferències entre països. A Espanya, la disminució es va deure principalment a un descens de la demanda, vinculat a menys embarassos no desitjats. En canvi, en països com Mèxic o els Estats Units, la caiguda dels avortaments s’ha relacionat sobretot amb restriccions en l’accés a l’atenció sanitària. Amb aquest estudi, la UPF i els centres participants aporten una nova perspectiva sobre com les polítiques de confinament van afectar no només la salut o l’economia. Si no, també les dinàmiques íntimes i socials d’una població sotmesa a un context excepcional.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. 
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 
