El cinema és imatge, però també és so. De fet, molt abans que les pel·lícules incorporessin diàlegs, la música ja tenia un paper essencial a les sales. Amb interpretacions en directe que amplificaven emocions i atmosferes. Avui, les bandes sonores de cinema continuen sent una eina clau per donar textura, profunditat i identitat a una obra. Algunes composicions reforcen el que ja veiem a la pantalla; d’altres, en canvi, transformen completament la percepció de la història. El 2025 ha estat un any especialment ric en aquest àmbit, amb partitures que ja s’han convertit en memorables.
Una de les propostes més sorprenents és la de Young Fathers a 28 anys després. Danny Boyle torna a demostrar la seva habilitat per connectar el cinema amb els nous corrents musicals. El grup de hip-hop experimental construeix capes sonores intenses i emocionals que dialoguen amb els temes de vida i mort del film. Tot creant una atmosfera aclaparadora i innovadora.
Més exemples
En un registre molt diferent, David Holmes a Confidencial (Black Bag) aporta carisma i elegància a un thriller d’espies dirigit per Steven Soderbergh. La seva combinació de jazz lliure, electrònica subtil i psicodèlia suau converteix la pel·lícula en una experiència fluida i sofisticada, demostrant com la música pot elevar un relat clàssic del gènere.
Una de les bandes sonores més monumentals de l’any és sens dubte la de Los pecadores, signada per Ludwig Göransson. La seva barreja de blues del delta, guitarres de metal, ritmes de hip-hop i sinfonisme clàssic defineix una obra ambiciosa i poderosa. Göransson confirma així el seu estatus com un dels compositors més influents del moment.
La col·laboració entre David Cronenberg i Howard Shore torna a brillar a Los sudarios. Shore construeix una partitura melancòlica amb textures tecnològiques i ecos de cinema noir, aportant una profunditat emocional que reforça el caràcter provocador del film.
El cinema d’autor també ha trobat en la música un aliat essencial. A Sirāt, Kangding Ray converteix la pel·lícula d’Oliver Laxe en una experiència quasi sensorial, amb ritmes electrònics complexos i atmosferes pròpies de la seva música experimental. Per la seva banda, Sueños en Oslo destaca gràcies a la banda sonora d’Anna Berg, que combina sinfonisme clàssic i jazz elegant per intensificar la melancolia del relat.
Un dels motors creatius més poderosos
També cal destacar Jonny Greenwood a Una batalla tras otra, amb una partitura plena de dissonàncies i microvariacions que mantenen l’espectador en tensió constant, i Daniel Blumberg a The Brutalist, una de les bandes sonores més recognoscibles de l’any. Finalment, Nine Inch Nails a Tron: Ares aporta una descàrrega electroindustrial tan potent que supera fins i tot les limitacions del film.
En conjunt, el 2025 confirma que la música de cinema continua sent un dels motors creatius més poderosos del setè art, capaç de quedar-se gravada a la memòria molt després que apareguin els crèdits finals.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. 
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 
