José Ignacio Bilbao, més conegut com a 'Iñaki el Vasco' va acabar amb el que més s'estimava la seva exparella, Bárbara García. Com a acte de venjança per fer-li mal, va assassinar a cops les seves filles, Amets i Sara, el passat 27 de novembre de 2014.
El presumpte agressor va utilitzar un pal de ferro embolicat amb paper de regal per ferir les petites i, després de posar fi a les seves vides, es va treure també la seva. «Sóc una mare a qui li han pres brutalment el que més estima, les seves filles», assegurava dolguda la mare a 'El Español'.
«El maltractament més absolut que pot tenir una mare és continuar vivint amb aquesta pena immensa», remarcava sabent el que és ser maltractada després de viure-ho, anteriorment, en la seva pròpia pell. «No es pot tornar enrere», lamentava.
Es recolza en un grup de mares
La mare s'ha mostrat molt indignada per la situació: «La gent tracta de trobar respostes a la barbàrie amb paraules, però tan sols són paraules que al final només formaran part d'una simple estadística, mentre nosaltres ens quedem aquí intentant aprendre a viure sense els fills que ens han tret».
Davant els difícils moments que ha de confrontar, s'ha unit a un grup de Whatsapp de mares que també han viscut una experiència semblant. Ruth Ortiz, qui va crear el grup, Margarita Dopica i Gemma Cuesta són algunes de les membres. De fet, cada vegada s'hi ha sumat més persones que «s'escolten i lluiten cada dia per tirar endavant».
Suport a la petició de Change.org
D'altra banda, Bárbara ha volgut ajudar a difondre la petició en relació a la no derogació de la presó permanent revisable realitzada pels familiars de Marta del Catillo, Mari Luz Cortés, Diana Quer, Candela i Amaia Oubel Viéitez, i Ruth i José Bretón. No obstant això, el seu cas és diferent perquè l'autor del crim ja està mort, però vol «evitar el dolor i el patiment d'altres pares i mares».
Maltractada psicològicament
La mare de les petites ja havia denunciat la seva exparella per abús i maltractament psicològic, motiu pel qual també va demanar una ordre d'allunyament: «Pegar mai em va pegar, però ens maltractava psicològicament». De fet, va arribar a «insultar i vexar» la seva filla gran.
Hi ha persones que consideren que és pitjor el maltractament psicològic que el físic, així com ella assegura: «Això fa molt més mal que un cop de puny o una bufetada perquè el mal que pateixes tu i les teves filles és permanent i funciona com una espiral al qual no trobes sortida. Crec que això tan sols ho entenen els que per desgràcia ho pateixen».
En relació a això, ha explicat que un jutge de Pravia va denegar i arxivar la seva denúncia per no haver estat maltractada físicament. A més, després de denunciar-lo «va desaparèixer durant deu mesos» i no els hi va ajudar econòmicament, segons relata la mare. Tanmateix, en tornar, resulta que va demanar el règim de visites i que el jutge va acceptar la seva petició.
Es va mostrar en contra de la decisió del magistrat, tot i que va haver d'acatar-la: «Algú es pregunta si és bon pare, on va estar o si té antecedents psiquiàtrics?». No obstant això, ara assegura que no ho tornaria a fer i que, si fos necessari, marxaria a viure a un altre lloc «on no se la pogués trobar mai».
