El baròmetre del CIS de setembre manté el PSOE al capdavant en estimació de vot, però mostra un acostament del PP. Els socialistes obtindrien un 31% dels vots, dos punts menys que al juliol. Mentrestant, el PP arribaria al 25,5% i reduiria la distància entre les dues formacions fins als 5,5 punts.

El sondeig del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) també registra un creixement de Vox, que arribaria al 16,6%. La formació guanya 1,3 punts respecte al baròmetre del juliol.

Podem també experimenta una pujada significativa. Arriba al 3,7%, 1,2 punts més. Per contra, Sumar baixa fins al 5,7%.

Baròmetre del CIS de setembre: així queda cada partit

Entre les formacions catalanes, ERC obtindria un 2,5% dels vots, dues dècimes menys que abans de l’estiu. Junts, en canvi, es mantindria en el 0,7%.

Se Acabó la Fiesta baixaria fins a l’1,8%, vuit dècimes menys. EH Bildu pujaria cinc dècimes, fins a l’1,3%, mentre que el PNB retrocediria fins al 0,7%.

Coalició Canària es mantindria en el 0,2% i UPN baixaria una dècima, fins al 0,1%.

El baròmetre del CIS de setembre s’ha elaborat a partir d’una mostra de 4.042 persones. És el primer sondeig amb estimació de vot després de la crisi de Ceuta de finals de juliol.

La immigració perd pes entre les preocupacions

El CIS també pregunta als ciutadans pels principals problemes del país. En aquest apartat, la immigració perd pes respecte al juliol.

Abans de l’estiu apareixia en el 23,4% de les respostes i ocupava la segona posició, només per darrere de l’habitatge. Ara cau fins a la tercera plaça, amb un 19,7%.

A més, el CIS incorpora la crisi amb el Marroc i la situació de les fronteres de Ceuta i Melilla com una categoria diferenciada. Aquesta qüestió apareix en el 4,8% de les respostes.

Sánchez gairebé duplica Feijóo com a president preferit

Pedro Sánchez continua sent el dirigent preferit pels entrevistats per ocupar la presidència del govern espanyol.

El 25% dels enquestats prefereix Sánchez, mentre que Alberto Núñez Feijóo obté un 13,2%. Santiago Abascal ocupa la tercera posició amb un 9,8%.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, arriba al 4,6%. Per darrere se situen Isabel Díaz Ayuso (1,7%), Alvise Pérez (1,4%), Yolanda Díaz (1,3%), Irene Montero (0,7%) i Ione Belarra (0,4%).

Cap dels principals líders polítics aconsegueix aprovar

Malgrat liderar les preferències per ocupar la Moncloa, Pedro Sánchez tampoc aconsegueix aprovar en la valoració general.

El president espanyol obté una nota de 4,18 sobre 10. Yolanda Díaz se situa just per darrere amb un 3,99.

Feijóo obté un 3,65, mentre que Santiago Abascal registra la puntuació més baixa dels quatre dirigents analitzats, amb un 3,01.

Entre els seus propis votants, però, les valoracions augmenten. Sánchez obté un 6,65 entre els electors socialistes del 2023. Feijóo arriba al 6,19 entre els del PP i Abascal aconsegueix un 7,09 entre els votants de Vox.

Dos de cada tres entrevistats desconfien de Sánchez

El sondeig també pregunta directament pel grau de confiança que genera el president espanyol.

Un 46,7% assegura que Sánchez no li inspira cap confiança, mentre que un altre 20,5% afirma que li inspira poca. Això significa que aproximadament dos de cada tres entrevistats expressen poca o cap confiança en el president.

En sentit contrari, un 22,8% diu tenir bastanta confiança en Sánchez i un 8,7%, molta.

Un 82,2% vol reforçar les fronteres

La situació de Ceuta ocupa una part destacada de l’enquesta. Un 82,2% dels entrevistats considera necessari reforçar les fronteres espanyoles per evitar entrades massives de persones a ciutats com Ceuta i Melilla.

En canvi, un 13,3% considera que aquest reforç no és necessari.

El suport varia segons el record de vot. Entre els votants del PP arriba al 97,6% i entre els de Vox, al 99,6%. Entre els electors socialistes se situa en el 77,9%.

A més, el 86,3% considera molt o bastant important l’entesa entre Espanya i el Marroc per garantir la seguretat fronterera. Un 89,4% també reclama una major col·laboració de la Unió Europea.

Finalment, un 77,1% considera que Ceuta i Melilla són territoris tan espanyols com qualsevol altre de la península.

Els Estats Units i el Marroc, entre els més assenyalats

El 67,7% dels entrevistats considera que existeixen països, líders o actors internacionals que intenten generar problemes o malentesos que poden afectar les relacions entre Espanya i el Marroc.

Entre els que comparteixen aquesta opinió, un 49,1% assenyala els Estats Units o sectors d’aquest país. Un 38,1% cita el Marroc o sectors de la societat marroquina i un 35,4% apunta a Israel.

Pel que fa a dirigents concrets, Donald Trump és citat pel 33,4% dels entrevistats que comparteixen aquesta percepció, mentre que Benjamin Netanyahu apareix en el 15,2%.