Catalunya Diari

Troben vestigis d'un taller d'un fabricant de pergamins al Call Jueu de Lleida

Troben vestigis d'un taller d'un fabricant de pergamins al Call Jueu de Lleida| Redacció - Fotografia: Ajuntament de Lleida

Les excavacions arqueològiques que s'estan duent a terme dins de les obres de recuperació del Call Jueu de Lleida segueixen sumant troballes. En aquesta ocasió, s'ha trobat el que podria ser el taller d'un fabricant de pergamins, que es suma al carrer d'època jueva ja descobert.

“El que era inicialment un projecte d’enjardinament i descripció simbòlica de la Lleida jueva d’entre els segles XII i XIV guanyarà rellevància gràcies als darrers descobriments arqueològics, que permetran incorporar al projecte elements físics de memòria i descriptius”. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha destacat aquest dijous la qualitat i el bon estat de conservació dels vestigis que han emergit arran de les excavacions arqueològiques.

“Estem descobrint l’urbanisme de l’època al barri de la Cuirassa, un urbanisme d’una execució excel·lent en els segles XIII i XIV, amb clavegueram, que quadra amb l’esplendor de la ciutat en aquella època, no oblidem que s’estava fent la Seva Vella” ha remarcat Ros. El paer en cap i el tinent d’alcalde i regidor del Centre Històric, Fèlix Larrosa, han visitat les obres acompanyats dels equips tècnics i dels arqueòlegs municipals, que continuen amb les excavacions. Ros ha explicat que ara s’està documentant i inventariant tot el que s’ha localitzat i s’estudiarà de quina manera s’incorpora al projecte i es fa visitable, tot i que les troballes no estructurals es traslladaran al Museu-Magatzem Municipal d’Arqueologia.

Per la seva banda Larrosa, ha posat de relleu que, amb la recuperació del Call Jueu, l'espai “guanya molt des del punt de vista de la trama urbana, guanya centralitat” i permeabilitza les tres cares del triangle que comprèn aquesta actuació, el carrer Cavallers, el carrer Major i la plaça del Seminari: “obrim la porta de Sant Cristòfol, la porta històrica del Call Jueu, es millora l’accés des del carrer dels Dolors i s’arranja la porta des del carrer Maranyosa. Per tant, el carrer Cavallers guanya tres portes que fins ara en parlàvem però que no utilitzàvem”. En el mateix sentit, l’alcalde ha manifestat: “D’alguna manera, estem estenent la zona enjardinada de la Seu Vella cap al Centre Històric i també generem espais verds als equipaments d’aquesta àrea, al Col·legi Cervantes, entre altres. Estem atansant zones de la ciutat”.

Restes arqueològiques al carrer Maranyosa i al Seminari
Les restes arqueològiques s’han trobat en dos punts. En l'àmbit del carrer Maranyosa, s’han descobert vestigis del que podria ser el petit taller d’un jueu dedicat a la fabricació de pergamins. L’arqueòleg municipal Xavier Payà ha explicat que els jueus van ser els traductors dels textos àrabs per als cristians i que l’antic Estudi General, al costat de la parròquia de Sant Andreu, era molt a prop del Call. Els jueus venien els pergamins als estudiants. Amb relació a les restes del taller, Payà ha indicat que s’han localitzat dipòsits per submergir les pells i per tenir aigua corrent molt semblants als de les adoberies de la rambla de Ferran.

En la baixada de la plaça del Seminari, s’ha recuperat una seqüència urbanística que pot datar del finals del segle XII; un carrer serpentejant que, segons Payà, podria donar sortida al carrer Cavallers i on són visibles el canal de drenatge central i els baixants imbricats a la façana de les cases que recollien l’aigua que queia sobre les teulades.

Els arqueòlegs han pogut excavar l’interior de dues cases on han aparegut objectes diversos (restes de plats, monedes, fragments d’un canelobre jueu...) de bona qualitat, el que dóna idea d’una comunitat jueva de poder adquisitiu alt. Payà ha recordat que, tant amb el reu Jaume I com amb Pere III, els jueus participen del consell de la Paeria i actuen com a traductors, transmeten el coneixement dels àrabs als cristians.

Aquesta urbanització de qualitat dels segles XII al XIV, es reemplaça per un model més pobre –sense clavegueram- propi de la ciutat baix-medieval que viu una crisi profunda al segle XV. En una zona de pendent pronunciat, les diferents etapes urbanístiques es localitzen en capes superposades, amb terrenys reomplerts, el que ha facilitat la conservació i el bon estat de les restes.

Les obres de recuperació del Call Jueu tenen un pressupost de 900.000 euros, a càrrec de la Paeria (500.000 euros) i de la Generalitat (400.000 euros). El tinent d’alcalde, Fèlix Larrosa, ha explicat que en les properes setmanes es tractarà amb la Generalitat la reprogramació de les obres i una actualització del pressupost per tal d’incorporar al projecte aquestes troballes arqueològiques “transcendents”.


Comentaris

envia el comentari