Lleida té el cementiri més petit d’Espanya: la història dels amants

Al cor de la Val d’Aran, el petit poble de Bausen acull un indret carregat d’història i emoció: el cementiri més petit d’Espanya. Un espai únic que només conté una sola tomba. Aquest recinte, envoltat per un bosc de faigs mil·lenaris, explica la tràgica i tendra història dels coneguts “Amants de Bausen”, Sisco i Teresa. Dos joves que van desafiar les convencions socials i religioses de principis del segle XX.

La llegenda, documentada per veïns i historiadors locals, narra que Sisco i Teresa, tots dos originaris de Bausen, van demanar permís a l’Església per casar-se. Tanmateix, el mossèn els va denegar el matrimoni al·legant que eren parents. Així i tot, la parella va decidir continuar vivint junts, fet considerat un pecat en aquella època.

Van construir en només 24 hores un nou cementiri

El 10 de maig de 1916, Teresa, amb només 33 anys, va morir. Quan Sisco i els seus familiars van voler enterrar-la al cementiri parroquial, el rector s’hi va negar rotundament. Perquè, segons ell, la jove havia viscut “en pecat”. Davant d’aquesta negativa, els veïns del poble es van mobilitzar i, en un acte de solidaritat i rebel·lia, van construir en només 24 hores un nou cementiri. En un paratge anomenat el Coret, a uns 600 metres del nucli urbà.

Aquest petit cementiri civil, d’uns vuit metres de llarg per deu d’ample, està envoltat per una paret de pedra d’un metre i mig d’alçada i protegit per una reixa de ferro. A l’interior, una tomba senzilla amb una inscripció commovedora recorda la protagonista. “A mi amada Teresa”. Encara avui, flors fresques decoren la seva làpida, testimoni del record viu que manté el poble.

Amb el pas dels anys, el cementiri de Teresa s’ha convertit en un símbol d’amor, llibertat i resistència davant la intolerància. L’any 2019, el Conselh Generau d’Aran el va declarar Bé Cultural d’Interès Local per preservar-ne la memòria. I protegir-lo com a part del patrimoni històric aranès.

Guardians de la memòria local

El veí Juanito Graus, un dels guardians de la memòria local, explica que “no només per Tots Sants, sinó durant tot l’any, arriben turistes i visitants que volen conèixer la història de Teresa”. Encara avui, els familiars de la jove —tot i no residir al poble— s’encarreguen de mantenir el recinte net i ple de flors. Com a homenatge a la seva avantpassada.

L’accés al cementiri es fa per un sender natural ple de faigs, que condueix fins al planell del Coret, on el silenci del bosc embolcalla la tomba solitària. Més que un indret fúnebre, és un espai de memòria i emoció, visitat per centenars de persones que hi troben una història universal. La d’un amor prohibit que va vèncer la intolerància.

El cementiri més petit d’Espanya, nascut de la compassió dels veïns de Bausen, és avui un símbol del poder de l’amor i la solidaritat davant les normes imposades. A la Val d’Aran, aquest racó continua explicant, més d’un segle després, la història dels Amants de Bausen.