La bretxa en la taxa d’ocupació dels joves de l’Estat amb un nivell d’estudis bàsics (primària o ESO) i els titulats universitaris va augmentar 8 punts en 20 anys. Així ho revela l’estudi ‘L’educació i els seus efectes sobre les oportunitats del jovent’, de la Fundació La Caixa, que constata que la formació universitària és «un ascensor social amb un impacte positiu» en l’accés al mercat laboral dels joves. L’informe sosté que la taxa d’ocupació dels joves entre 25 i 34 anys amb estudis superiors el 2021 va ser del 78,2% (3 punts per sobre que el 2001) i del 59,2% en l’ocupació entre joves amb estudis bàsics (5 punts superior). El treball remarca que el 2022 es va reduir la taxa de temporalitat juvenil en un 10,4% respecte al 2019.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
L’estudi, que també ha analitzat la bretxa d’ocupació des d’una perspectiva europea, sosté que entre 2001 i 2021 la diferència va augmentar més de 6 punts a favor dels joves europeus amb estudis universitaris. Mentre la taxa d’ocupació dels joves d’entre 25 i 34 anys amb formació superior va ser del 85,1% el 2021, l’ocupabilitat dels joves d’Europa amb estudis de primària o ESO va ser del 56%, fet que indica una diferència del 29,1%. En aquesta línia, el 2001 la taxa d’ocupació de la població jove amb estudis universitaris se situava en el 85,3%, i la dels joves amb un nivell educatiu bàsic era del 62,6%, la qual cosa suposava una diferència del 22,7%.
Aquesta tendència, segons ha matisat Pedro Abrantes, un dels autors de l’estudi «és encara més forta» en el cas de les noies. «La iniquitat de gènere s’ha ampliat per a les joves amb baixos nivells educatius, però gairebé desapareix per a les joves amb estudis universitaris», ha remarcat Abrantes.
Bretxa entre la formació secundària i superior
D’altra banda, l’estudi també analitza la bretxa de la taxa d’ocupació entre els joves amb educació secundària superior (batxillerat i formació professional) i els universitaris. En concret, la taxa d’ocupació entre joves amb formació superior va ser del 78,2% el 2021, mentre que la dels joves amb estudis de batxillerat o FP va ser del 68,9%. Aquestes dades s’han contrastat amb les del 2001, on la diferència entre la taxa d’ocupació entre els dos nivells educatius va augmentar en un 6,5% en 20 anys.
Una polarització superior a la mitjana europea
Els autors també han observat que la polarització dels nivells educatius dels joves a Espanya és superior a la mitjana europea. En concret, fa 13 anys un 35% dels joves a Espanya tenien estudis d’educació bàsica, un 25% estaven formats amb un nivell d’educació secundària i el 40% restant tenien estudis superiors. Aquest mateix any, la mitjana europea de joves amb estudis bàsics era del 16% enfront del 48% de joves amb estudis secundaris superiors i del 36% de joves amb formació superior.
El 2021, la taxa de joves espanyols que només havien cursat estudis bàsics va disminuir al 28%, mentre que el 24% dels joves tenien estudis d’educació secundària superior, i el 49% formació universitària. Durant aquest mateix període, la mitjana dels joves europeus amb estudis bàsics se situava en el 12%, el 42% tenien formació secundària superior, i el 46%, universitària.
Reducció de la temporalitat
L’estudi també conclou que s’ha produït una reducció de la temporalitat juvenil a partir de la reforma laboral impulsada pel govern espanyol el 2021. Concretament, la temporalitat es va reduir en un 10,4% el 2022 respecte al 2017 (l’informe obvia les dades del 2020 i el 2021 degut a la crisi sanitària). Així, en aquest mateix període la desocupació es va reduir prop del 9% i la taxa d’activitat es va mantenir estable.
Aquest canvi en la reforma, segons els autors, ha suposat també una “reducció dràstica” de la bretxa de temporalitat entre els joves de l’Estat i la mitjana europea. Si el 2019 més de la meitat (55%) dels empleats espanyols menors de 30 treballaven de manera temporal enfront del 36% dels joves europeus, ara tots dos grups se situen al voltant del mateix percentatge (34,4% a Europa i 36,2% a Espanya). L’estudi ha estat liderat per Lígia Ferro, de la Universidade do Porto, i Pedro Abrantes, de la Universidade Aberta i l’ISCTE – Instituto Universitário de Lisboa. El projecte ha estat impulsat per l’Observatori Social de la Fundació La Caixa.
