En Toni i l’Alfredo es troben cada dimarts per jugar a futbol i fer d’entrenadors a una desena de persones ateses a Sant Tomàs -entitat que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual d’Osona. Amb el temps, els cons, els xiulets i les pilotes s’han convertit en una bonica rutina que els ajuda a socialitzar d’una altra manera i a gaudir del lleure com qualsevol persona. Conscients del benefici que té per als usuaris poder realitzar activitats fora del centre, Sant Tomàs vol trobar voluntaris que puguin dedicar-hi una estona a la setmana. L’Alfredo, que s’ha incorporat al voluntariat recentment, assenyala a l’ACN que en comptes de “venir a buscar alguna cosa”, ell “rep”. “Comparteixen amb tu alegria i molta energia”, afegeix el jove.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T’enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. Punxa aquí!
La responsable del servei de voluntariat de Sant Tomàs, Anna Lleopart, explica que les persones amb discapacitat intel·lectual sovint no tenen massa possibilitats de socialitzar ni conèixer persones alienes al seu entorn. Això, destaca la responsable, “els resta oportunitats d’aprenentatge i de viure noves experiències”. Una desena de persones que viuen en alguna de les llars de l’entitat -d’entre 30 i 70 anys- han mostrat interès a conèixer persones noves i fer-ho a través d’alguna activitat que els agradi. Les activitats són diverses i van des de la pràctica d’un esport, anar a veure un partit de futbol o passar una estona a la biblioteca.
Per la seva banda, la directora de les llars de Sant Tomàs, Alba Tuneu, assenyala que precisament la socialització de les persones amb discapacitat intel·lectual fora del seu entorn més immediat és “un gran repte que cal treballar”. El voluntariat afegeix, té un “paper essencial” perquè pot donar-los una atenció “més individualitzada”.
Una setmana a la petanca i l’altra a veure trens a l’estació de Vic
En Toni Mas és un voluntari que ha creat vincle amb en David i en Miquel, dues persones ateses a Sant Tomàs que viuen en una de les llars que l’entitat social té a Vic. Un cop a la setmana els va a buscar i normalment surten a passejar. “A un li agraden els trens, i, a l’altre, la petanca. Una setmana anem fins a l’estació a veure’ls passar i l’altra anem a la petanca a veure si ens deixen fer una partida. Ho anem combinant”, explica Toni Mas. Si plou o fa mal temps, prenen una xocolata, o també van al teatre.
Mas explica que es va apuntar al voluntariat per un veí, perquè des que es va jubilar, arribava a casa, i es quedava “amb els braços plegats“. “No m’hi sabia estar”, assenyala. Explica que, amb el temps, en David i en Miquel s’han convertit en part de la seva família, i que cada dimecres tothom ja sap que té “un compromís”. Per la seva banda, en Miquel i en David també esperen amb puntualitat les seves sortides amb en Toni, de qui diuen que s’ha convertit en un amic.
Des de Sant Tomàs ofereixen acompanyament i orientació a les persones voluntàries amb l’objectiu de treballar amb valors i amb la consciència d’actuar “pel bé comú”. “El voluntariat aporta beneficis clars per les persones ateses, però també tenim clar que els beneficis també els rep la persona que fa el voluntariat”, assenyala Alba Tuneu.
