L’abundant neu acumulada aquest hivern al Pirineu no s’ha traduït en un augment excepcional de les reserves d’aigua. Tot i que en alguns punts es van registrar gruixos superiors als sis metres, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) calcula que actualment hi ha només 189 hectòmetres cúbics d’aigua en forma de neu, una xifra propera a la mitjana habitual per aquestes dates.

A mitjan febrer, el volum acumulat havia arribat als 1.000 hectòmetres cúbics, un registre extraordinari que no s’havia observat en tot el segle XXI. Malgrat aquestes dades històriques, les altes temperatures de l’abril han accelerat la pèrdua de neu.

La principal causa ha estat la sublimació

La principal causa ha estat la sublimació, un fenomen pel qual la neu es converteix directament en vapor d’aigua sense passar per l’estat líquid. Aquest procés s’ha vist afavorit per un abril excepcionalment càlid, amb temperatures més pròpies del juny i diversos episodis de vent intens.

Segons el meteoròleg Albert de Gràcia, de Meteopirineus, encara queda força neu a les muntanyes, però si les temperatures haguessin estat més normals, les reserves nivals al maig també serien històriques. En canvi, la calor i la radiació solar han accelerat tant el desglaç com la sublimació. Tot i això, els embassaments de les conques del Segre i els seus afluents es mantenen en molt bon estat i, en molts casos, superen el 95% de la seva capacitat. En conjunt, els pantans gestionats per la CHE es troben al 90,5%.

La normalització de les temperatures ha frenat el desglaç avançat

En els darrers dies, la normalització de les temperatures ha frenat el desglaç avançat. De fet, s’han registrat noves nevades a cotes altes i es preveuen precipitacions en forma de neu per sobre dels 1.400 metres. Aquest comportament confirma un nou escenari associat al canvi climàtic: hiverns molt nivats, però amb una part important de la neu que desapareix sense contribuir directament a augmentar el cabal dels rius i les reserves dels embassaments.