El Tiziano, que frega la seixantena, fa mig any que viu a Barcelona, on va arribar després que la seva vida fes un gir personal. Malgrat haver treballat pràcticament sempre, bona part de la seva vida a Llatinoamèrica, ara viu al carrer i està sol.
De mitjana, fa uns 15 km diaris o més caminant per la ciutat, on per primera vegada a la vida s’ha trobat vivint al carrer. “La meva rutina és caminar molt”, explica en una conversa amb l’ACN. Comença el dia ben d’hora a l’estació del Nord i pràcticament no hi torna fins que es fa de nit. Durant el dia sobreviu fent voltes fent ús de serveis com el de la parròquia Santa Anna, Arrels o els menjadors socials mentre busca feina. “Intento ser fort”, diu amb l’esperança de sortir algun dia del carrer.
La dificultat de la rutina
Fátima Sánchez, membre de l’equip de carrer del Programa Acollida de la fundació Arrels, afirma a l’ACN que les persones que viuen al carrer difícilment poden mantenir una mateixa rutina. I és que en poques ocasions poden tenir totes les necessitats cobertes en un mateix lloc.
Segons relata, normalment s’han de desplaçar quilòmetres, sense disposar de diners o documentació, cosa que els impedeix aconseguir, per exemple, una targeta de transport públic. Fins i tot quan poden utilitzar el transport públic, afegeix, les persones sense llar “poden sentir-se jutjades”. Ja sigui per com les percep la gent, per com se senten discriminades, o perquè en general els espais públics “no són amables per a elles”.
Les mirades de la societat que, sovint, els descrimina
Començar el dia a terra i entre autocars
La llum del dia, el soroll dels autocars i el moviment de l’estació fan que el Tiziano i la resta d’homes que dormen a l’estació del Nord comencin el dia molt aviat. Dormen a les escales més pròximes al carrer Nàpols amb alguns cartons a tocar de les dependències de la Guàrdia Urbana. Després de comprar el diari per a un company amb problemes de mobilitat, el Tiziano es posa a l’esquena la motxilla i comença a fer passes.
La primera parada és la parròquia de Santa Anna, on si té sort pot esmorzar. Mira de ser-hi aviat, cap a les 8 del matí, per no quedar-se sense un cafè. El degoteig de persones que hi entren és constant. Ho fan en silenci, gairebé passen desapercebuts. Fins a arribar allà, el Tiziano ha travessat el barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i s’ha creuat com a mínim amb cinc o sis persones que també viuen al carrer i, a aquella hora, encara dormen.
Una maleta ben guardada a Arrels
Després de passar per Santa Anna, on l’espera de l’esmorzar es pot fer una mica llarga, continua pel Gòtic i es dirigeix cap al local d’Arrels, al cor del Raval. Des d’abans de les 9 h, quan obre, ja hi ha persones esperant per accedir-hi. Alguns -la gran majoria homes- van una estona al centre de dia, altres a descansar-hi unes hores o a dutxar-se, per exemple.
A Arrels el Tiziano hi té una maleta gran guardada des de fa un temps. Hi ha un espai custodiat per l’entitat amb capacitat per deixar-hi maletes de prop de 200 persones. Així, els sensellar no han de patir i poden guardar-hi també documentació important que no volen perdre o que els robin. Mentre es dutxa o carrega el mòbil, ha deixat la motxilla en una consigna que hi ha a l’entrada.
Un espai segur per a la seva motxilla a Arrels
El migdia, el tram més llarg
Quan s’apropa el migdia, el Tiziano marxa d’Arrels i fa un dels desplaçaments llargs del dia. Camina fins a la Rambla Prim, a Sant Martí, per poder dinar al menjador social Gregal, on cada dia de dilluns a divendres s’ofereix dinar entre les 13h i les 15h. Té sis quilòmetres per davant fins a arribar-hi. Tot i que li queda lluny, explica que va en aquest menjador i no en un altre perquè allà de vegades s’hi troba amb unes persones que ofereixen feines puntuals en negre. Com ara vigilar unes obres de nit. “D’acord amb on tinc oportunitats, m’apropo allà per poder menjar”, explica.
Així, tot depèn de les circumstàncies. “Em vaig movent, així és la vida en aquest moment”, indica. Confessa que no sempre fa la mateixa ruta, sinó que la varia i canvia l’itinerari en funció de si parla amb gent o veu més probabilitats d’aconseguir feines.”Així passem el dia, vuit, nou hores dret, caminant i descansant en algun lloc”, explica.
NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis. 
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 
