Catalunya va acollir 15,6 milions de turistes estrangers l’any passat, segons l’Enquesta d’Ocupació Hotelera de l’INE. A més, els visitants també dupliquen els 7,7 milions que van arribar vint anys abans, el 2003. La xifra mostra el nombre de gent que ha fet una pernoctació o més a hotels, càmpings, apartaments turístics, de turisme rural o albergs, i arriba als 27,2 milions sumant els residents a l’Estat. Això suposa més del triple de la població del país, al voltant dels 8 milions. Gairebé la meitat dels turistes visiten el país entre juny i setembre, una xifra que només baixa lleugerament respecte a principis de segle. Experts consultats per l’ACN coincideixen a dir que “és molt difícil desestacionalitzar el turisme de sol i platja”.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. Punxa aquí!
La tendència a l’alça del turisme ha intensificat el debat sobre la sostenibilitat al sector en els últims temps. Tant és així que el 6 de juliol passat es va celebrar una manifestació a Barcelona sota el lema ‘Prou, posem límits al turisme’, convocada per més de 140 entitats. Segons la Guàrdia Urbana, 2.800 persones van sortir al carrer per denunciar l’arribada “massiva” de viatgers.
Les dades confirmen l’auge de les arribades de residents fora de l’Estat a Catalunya, que ha estat constant des de principis del segle XXI, excepte en dos moments: el 2009, coincidint amb la crisi econòmica d’abast mundial, i el 2020, l’any de la pandèmia. Són els dos únics decreixements, l’últim dels quals molt més accentuat. De fet, l’any passat Catalunya va pràcticament arribar a nivells del 2019, amb 15,6 milions tots dos anys. Tot apunta que el 2024 superarà tots els registres, ja que fins al maig, 5,5 milions d’estrangers ja han pernoctat al país, a l’entorn d’un 11% més que l’any passat i el 2019.
Pel que fa als visitants provinents de l’Estat –cosa que inclou els propis catalans que fan turisme intern–, la corba és més irregular: l’increment de viatgers va pujar el 2006, quan es va estabilitzar durant uns anys, i va caure entre el 2011 i el 2013. Els anys següents es va produir un salt dels 8 als 10 milions anuals, cosa que es va estabilitzar a finals de la dècada. Després del daltabaix del 2020, el nombre d’arribades domèstiques ha arrencat amb força fins arribar al màxim històric el 2023 d’11,6 milions. La xifra dels primers 5 mesos d’enguany està un 3,6% per sota que la del mateix període del 2023.
La professora investigadora del departament de Geografia de la UB, Anna Torres, explica que un “punt a favor” del turisme domèstic en contraposició de l’internacional és que tendeix a “reduir la petjada de carboni” en el context d’emergència climàtica actual. A més, creu que “és menys disruptiu a nivell cultural” i el “malestar” dels residents sol ser menor. A més, tenen un component “més emocional” amb el territori.
27,2 milions d’arribades el 2023, 450 milions des del principi del segle XXI
Entre els estrangers i els domèstics, els 27,2 milions del 2023 suposen un auge del 85,8% respecte al 2003. Segons la mateixa estadística de l’INE, el conjunt de persones que han pernoctat com a mínim una nit a allotjaments turístics catalans va arribar als 450 milions el maig del 2024 comptant des del 2001, quan va començar el segle XXI. Torres explica que Catalunya és la principal destinació de l’Estat, cosa que té en el seu origen les polítiques turístiques del franquisme dels anys 50 i 60 de “fer créixer els números, a l’arc mediterrani sobretot”. Així, Catalunya “es va sumar al carro del sol i platja”. El professor emèrit del mateix departament de la UB, Jaume Font, ho complementa explicant que va ser el Banc Mundial qui, veient el rumb econòmic fràgil de l’Estat, va recomanar al règim durant els 60 que “deixessin de fer trens que no van enlloc” i construïssin “autopistes i aeroports pels turistes que volen sol i platja”.
Tots dos especialistes coincideixen a destacar l’eclosió del turisme urbà amb el canvi de segle i l’arribada de les companyies de baix preu. Font hi afegeix un element més, internet, que segons ell, “ha generat molts problemes a nivell turístic”, per exemple, en “l’accés a la natura”. “Ja no hi ha llocs secrets”, constata, afegint que internet i les xarxes han abocat el territori a un “boom difícil de controlar” en què “tot queda saturat en poc temps” si es comença a fer popular. Font diu que això ha obert el debat entre les administracions sobre “si cal fer pagar per anar a la natura”.
Lleugera desestacionalització del sector només entre els estrangers
D’altra banda, les administracions han fet històricament esforços per intentar desestacionalitzar el sector. Això no obstant, les dades només reflecteixen una lleugera caiguda de la concentració d’arribades a l’estiu: si entre juny i setembre del 2003 van venir el 56,7% dels estrangers que van pernoctar a Catalunya al llarg de tot aquell any, aquesta proporció s’ha anat reduint al llarg dels anys fins al 49,1% l’any passat. La petita caiguda no s’ha reflectit, però, en els que venen d’arreu de l’Estat. El percentatge de viatgers en temporada d’estiu és del 48,5% del total en tots dos anys separats per dues dècades, i s’ha mantingut estable durant tot aquest temps.
L’agost és el mes amb més viatgers, independentment de l’origen, amb el 15% del total –3,7 milions en total l’any passat–, seguit del juliol, juny i setembre. De fet, Torres emfatitza que Catalunya “continua tenint el sol i platja com a principal actiu”. “Hi ha cert marge en què no ens podem moure molt”, afegeix, referint-se les condicions climàtiques que busquen els visitants, que tenen vacances majoritàriament a l’estiu.
