Catalunya creix 1,7 milions d’habitants en 25 anys gràcies a la immigració

Catalunya ha experimentat un creixement demogràfic sense precedents en els darrers 25 anys. Des de l’any 2000, la població ha passat de 6,2 milions a més de 8 milions de residents, és a dir, 1,7 milions més. Aquest increment situa Catalunya entre els territoris amb un augment més intens d’Europa: només quatre dels 27 països de la Unió Europea han crescut a un ritme superior. De fet, un de cada deu nous habitants de la UE viu avui a Catalunya.

Aquest salt poblacional s’explica, sobretot, per la immigració. Les persones nascudes a l’estranger representen ja el 25% de la població catalana, quan fa un quart de segle tot just eren el 5%. Tot i això, aquesta aportació no ha evitat l’envelliment de la població, amb una edat mitjana que ha passat de 40,6 a 43,7 anys, ni tampoc el despoblament de molts municipis petits: prop de 200 micropobles han perdut habitants.

Segons les projeccions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la tendència continuarà. En els pròxims deu anys, la població augmentarà en 541.000 persones fins a arribar als 8,55 milions. Aquest creixement es produirà malgrat un saldo natural negatiu —hi haurà més defuncions que naixements— i tornarà a estar impulsat pel saldo migratori, estimat en 654.000 persones durant el decenni vinent.

Un creixement per sobre de la mitjana europea

En comparació amb la Unió Europea, Catalunya ha crescut molt per sobre de la mitjana comunitària, situada en un 4,9%. Només Luxemburg, Malta, Xipre i Irlanda presenten increments més elevats. També supera clarament l’augment d’Espanya en el seu conjunt (20,3%) i el dels grans estats europeus com França, Itàlia o Alemanya, alguns dels quals gairebé s’han estancat o fins i tot han perdut població.

Més població a l’àrea metropolitana i la costa

El creixement demogràfic s’ha concentrat especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona i a les comarques costaneres. El Barcelonès ja supera els 2,35 milions d’habitants, mentre que el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental han registrat increments molt destacats. Fora d’aquest entorn, només el Segrià ha crescut amb força, guanyant més de 50.000 habitants.

Aquest procés ha fet augmentar el nombre de municipis de més de 10.000 habitants, que han passat de menys de 100 a 132. En canvi, el despoblament rural continua sent una realitat: el 40% dels micropobles han perdut veïns, sovint amb la conseqüent pèrdua de serveis bàsics.

Envelliment i transformació social

La piràmide poblacional també ha canviat profundament. Els majors de 65 anys ja freguen el 20% de la població, mentre que els infants i joves se situen en mínims històrics. Paral·lelament, la diversitat d’orígens ha crescut: el 18% dels residents tenen nacionalitat estrangera, amb una presència especialment elevada entre les edats de 30 a 40 anys.

En conjunt, Catalunya afronta el futur amb més població, però també amb grans reptes demogràfics, com l’envelliment, la cohesió territorial i la integració d’una societat cada cop més diversa.