Catalunya continuarà creixent demogràficament durant els pròxims quinze anys i arribarà als 9,2 milions d’habitants l’any 2041. Així ho indiquen les darreres projeccions publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), que preveuen un augment de gairebé 900.000 persones respecte als 8,3 milions de residents actuals.
Segons l’organisme estadístic, aquest increment representa un creixement del 10% de la població catalana i estarà estretament vinculat a l’arribada de persones nascudes a l’estranger. De fet, la població estrangera passarà de representar el 27% dels habitants actuals a aproximar-se al 40% del total en els pròxims anys.
La barrera dels nou milions de residents
La barrera dels nou milions de residents se superarà abans del previst. Les estimacions apunten que Catalunya assolirà aquesta xifra l’any 2034, consolidant-se com una de les comunitats amb més creixement demogràfic de l’Estat. En comparació, el conjunt d’Espanya augmentarà la seva població un 8,5% fins al 2041, un ritme lleugerament inferior al català.
L’INE calcula que Catalunya sumarà prop d’1,2 milions de persones nascudes a l’estranger durant aquest període. Això farà que el nombre total d’habitants d’origen estranger passi dels actuals 2,2 milions als 3,4 milions. Paral·lelament, la població nascuda a l’Estat disminuirà lleugerament a causa del creixement natural negatiu, és a dir, perquè les defuncions continuaran superant els naixements.
Les projeccions també reflecteixen una transformació important en l’estructura de les llars. El nombre total de domicilis augmentarà en 372.000 unitats i superarà els 3,5 milions el 2041. Tot i això, la mida mitjana de les llars es mantindrà estable, amb unes 2,55 persones per habitatge.
Una societat cada vegada més diversa
Les llars unipersonals seran les que experimentaran un major creixement. Segons les estimacions, arribaran a les 981.000 i representaran més d’una quarta part de tots els habitatges catalans. També augmentaran les llars de dues persones, que superaran el milió abans de finalitzar aquesta dècada. Aquestes dades evidencien els reptes que haurà d’afrontar Catalunya en matèria d’habitatge, serveis públics i cohesió social per adaptar-se a una societat cada vegada més diversa i amb noves formes de convivència.
