El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha culminat el Pla de fosses 2023-2025 amb la intervenció de 13 fosses comunes arreu de Catalunya. Així com l’exhumació de les restes òssies de 19 víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Paral·lelament, continuen tres excavacions en curs que, fins ara, han permès recuperar les restes d’una seixantena de persones. Tot avançant de manera significativa en la restitució de la dignitat i la memòria de les víctimes del conflicte i la repressió posterior.
Les actuacions s’han dut a terme en prop d’una dotzena de municipis, entre els quals destaquen Ascó, Miravet, Vila-sana, Gandesa, Ullastrell, Rabós, Artesa de Segre i Castellnou de Bages. També Gratallops, Sant Quintí de Mediona, la Bisbal de Montsant i Abrera. Aquests treballs formen part de les polítiques públiques de memòria democràtica impulsades pel Govern per localitzar, exhumar i dignificar les fosses comunes existents al territori.
“El compromís del Govern amb la veritat, la reparació i la dignitat de les víctimes és absolut”, ha assegurat el director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez. Segons ha remarcat, l’objectiu és continuar treballant perquè cap víctima quedi en l’oblit i perquè els drets humans siguin sempre al centre de l’acció pública. Menéndez ha subratllat que les polítiques de memòria són imprescindibles per construir una societat conscient del seu passat i evitar repetir els errors de la història.
Un nou cas resolt gràcies a la identificació genètica
Un dels fets més destacats del 2025 ha estat el retorn a la família de les restes identificades del soldat republicà Julio Lizana. Mort el 16 de gener de 1939 a Bellprat mentre intentava frenar l’avenç de les tropes franquistes. Lizana va morir a conseqüència de l’impacte d’un explosiu i s’ha convertit en la 27a persona identificada a Catalunya des de la creació del Programa d’identificació genètica l’any 2016.
Aquest programa ja compta amb més de 4.500 mostres d’ADN aportades per familiars de persones desaparegudes. Una eina clau per fer possible la identificació de les restes recuperades a les fosses comunes i retornar-les als seus descendents.
Dignificació, cens i mapa de fosses
Durant aquest període també s’han reinhumat restes no identificades al cementiri de la Bisbal de Montsant, en un espai de dignitat que restitueix el respecte negat durant dècades a les víctimes i les seves famílies. A més, s’han fet actuacions de dignificació i senyalització de fosses a Tremp i Montcada i Reixac. Integrades dins la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica.
En paral·lel, el Cens de persones desaparegudes ha incorporat 285 nous casos i s’acosta ja als 8.200 registres. Consolidant-se com l’eina pública de referència en aquest àmbit. Finalment, el Mapa de fosses de Catalunya s’ha ampliat fins a arribar a 1.008 fosses validades, accessibles al web del Banc de la Memòria Democràtica, reforçant la transparència i el coneixement col·lectiu del passat recent del país.


NOU NÚMERO DE WHATSAPP: T'enviem les notícies més importants de Lleida al WhatsApp totalment gratis.
TELEGRAM LLEIDADIARI: Ara també podeu rebre les notícies de LleidaDiari a través del canal de Telegram. 







